Lletres

El llegat d’un segle de vida i literatura

La família cedeix el fons documental de Joan Sales a la Fundació Mercè Rodoreda i a l’Institut d’Estudis Catalans

Joan Sales i Mercè Rodo­reda, que van man­te­nir una estreta relació per­so­nal i literària, tor­nen a estar junts. Ara, a través dels seus arxius per­so­nals. La filla de l’escrip­tor i edi­tor, Núria Sales, ha con­fiat el fons docu­men­tal del seu pare a la Fun­dació Mercè Rodo­reda, inte­grada a l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans, per a la seva con­ser­vació, difusió i estudi. Maria Bohi­gas, neta de Joan Sales i ara al cap­da­vant de l’edi­to­rial que va mun­tar l’escrip­tor, Club Edi­tor, ha expli­cat que la docu­men­tació apor­tada (car­tes, escrits, docu­men­tació ofi­cial de la guerra i l’exili, apunts docents per fer de pro­fes­sor...) per­me­ten fer un recor­re­gut no només per la vida de l’escrip­tor i edi­tor, sinó també per prop d’un segle de lite­ra­tura i història del país.

El fons es pot divi­dir en tres blocs. El pri­mer, sobre la República i la Guerra Civil, conté cor­res­pondència fami­liar, sobre­tot amb els pares i amb Núria Folch, i també les car­tes ori­gi­nals de Joan Sales a Mercè Figue­ras, entre altra docu­men­tació. Un segon bloc és de l’exili, entre el 1938 i el 1948. Hi ha docu­ments diver­sos, com sal­con­duits i per­mi­sos, un qua­derns d’ana­to­mia, zoo­lo­gia i botànica de quan Sales feia de mes­tre a Mèxic, els ori­gi­nals de les Poe­sies esto­ni­a­nes, que són les ver­si­ons fran­ce­ses dels poe­mes que després es van con­ver­tir en Viatge d’un mori­bund, car­tes a la direc­tora del sana­tori on havia estat Màrius Tor­res i a Mercè Figue­ras, etcètera.

El retorn, entre el 1948 i el 1983, és el ter­cer bloc del fons, i s’hi pot tro­bar el prin­ci­pal gruix d’interès lite­rari: les car­tes que va man­te­nir amb Mercè Rodo­reda, Llo­renç Villa­longa, Xavier Beren­guel, Joan Fus­ter, Fer­ran de Pol, Ber­nard Les­far­gues i David Rosent­hal, altres cor­res­pondències, més breus, amb escrip­tors i gent del món de la lite­ra­tura amb qui va col·labo­rar o de qui va fer d’edi­tor, i docu­men­tació sobre la novel·la Incerta glòria, com ara expe­di­ents de cen­sura, premsa de l’època, cor­res­pondència amb alguns dels tra­duc­tors de l’obra a altres idi­o­mes, entre altres papers. També hi ha una extensa docu­men­tació sobre Mercè Rodo­reda: cor­res­pondència amb els seus agents i edi­tors estran­gers, tra­duc­tors...

A par­tir d’ara, els res­pon­sa­bles de l’arxiu Mercè Rodo­reda clas­si­fi­ca­ran tots els docu­ments dels fons i esta­ran a dis­po­sició d’inves­ti­ga­dors i estu­di­o­sos.

GUERRA I EXILI

El fons recull docu­ments que mos­tren el peri­ple de Joan Sales a França i Mèxic

LITE­RA­TURA

Una de les parts més impor­tants del lle­gat són les car­tes que inter­can­vi­ava amb escrip­tors

La documentació sobre Màrius Torres, a Lleida

L’octubre de l’any passat, ja es va cedir una part dels arxius del fons de Joan Sales. Van ser els que feien referència a Màrius Torres, el poeta ponentí amb qui Sales va mantenir una gran relació literària i personal. Els autògrafs literaris i la correspondència que van intercanviar Sales i Torres es va integrar al Fons Màrius Torres, que es conserva a la biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida. Les Cartes a Màrius Torres es van publicar en format de llibre l’any 2014. Són un total de 185 cartes, des de l’inici de la relació (Torres era un poeta inèdit el febrer del 1936) fins al cap de cinc anys, ja convertit en un dels grans poetes catalans del segle XX.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor