DOMÈNECH I MONTANER L’arquitecte excursionista

COMENÇA EL VIATGE

“En realitat parlem de dos llibres amb un mateix contingut. D’una banda, els apunts i comentaris que han anat sorgint dels viatges que hem fet ara i, de l’altra, la reedició del quadern de l’autor”, assenyala Xavier Mas, que recorda que l’arribada del volum coincideix amb la celebració del 125è aniversari de les excursions. “Segur que en va fer més, però no en tenim constància”, lamenta Mas que destaca el relat precís i metòdic de l’arquitecte a l’hora de descriure cada indret “amb un sentiment de tristesa davant la destrossa sistemàtica que les guerres i les ocupacions han fet del patrimoni català”. Com ara? “La guerra dels remences havia buidat bona part dels castells i amb les pedres havien aixecat les masies, la desfeta del 1714 va arrasar el país, els soldats napoleònics com a mercenaris que eren van tenir dret a saqueig d’allò que encara restava dempeus i les carlinades ho van destrossar tot”, enumera. Per tant, el llegat arquitectònic medieval català no passava el millor moment quan Domènech i Montaner va començar a fer camí. “El quadern dona una visió desolada de com estava el país, començant per les ruïnes romanes de l’Arc de Barà i continuant per les estructures medievals”, explica l’escriptor, que afegeix que “el seu relat supera amb escreix la simple visió arquitectònica del món”.

“En realitat, Domènech i Montaner és un enciclopedista fora d’època”, el defineix. De la primera excursió, a l’abril, visita entre molts altres indrets, el castell de Torredembarra, del qual l’autor afirma que uns dels darrers propietaris es va endur les teules i les bigues de la coberta per utilitzar-les en un molí paperer; la catedral de Tarragona, de la qual fa una descripció minuciosa: “Els ferros de la reixa de l’altar major són barres acabades amb carxofes de fullaraca de grans frisos repujats...” També s’atura a Montblanc, on comenta que l’església de Sant Francesc “s’està convertit en dipòsit de bolets i tenen intenció de fer-ne solars”.

“És d’especial interès la visita que fa a l’església de Sant Nicolau de Bellpuig, on descobreix la tomba de la nissaga dels Cardona, que inclou al relleu inferior diverses galeres de la flota de Jaume I sortint de Cambrils a la conquesta de Mallorca que inspiraran Domènech per fer el mural de mosaic del terrat de la casa Navàs de Reus”, comenta Xavier Mas.

DEL LLUÇANÈS CAP AL NORD

De l’excursió al Lluçanès, també a l’abril, n’ha quedat poca informació, tota referent a Olost i un dibuix a llapis d’una cisterna. És al mes d’agost quan l’arquitecte, que combinava les sortides amb la feina que desenvolupava tant dins com fora de Catalunya, marxa cap a Comillas, on descriu amb un punt murri l’arc del Judici de la catedral de Tudela: “El judici i càstig dels pecats (una mica dantesc) és a la dreta de l’espectador. El premi de les virtuts, a l’esquerra. És molt més interessant la part del vici, com sempre, ei!, vull dir per a l’espectador artista.” Passa per Lleó, on veu la catedral en obres i arriba a Oviedo, on reprodueix també en dibuix un hórreo tradicional, entre molts altres apunts.

De tornada a Catalunya, el quadern de viatges perd el to més acadèmic i recull el viatge més intimista, el que fa pels voltants de Canet, d’on eren tant la mare com la dona de Domènech i Montaner i on s’establirà durant llargues temporades. Finalment, l’estada a l’Empordà posarà punt final a les excursions recollides en el volum. En terres gironines, passa per Banyoles, on es permet una ressenya romàntica de l’estany: “L’aigua que a l’anada era d’un blau netíssim i transparent presenta a la tornada la broma grisa i està arrissada pel vent”; per Besalú, on visita la col·legiata de Santa Maria: “No queden en peu sinó el creuer i els absis de l’església”; per Peralada: “Veig per fora el palau del Comte i l’església panteó (abans carmelitana). La restauració em fa mal efecte i no poso interès a entrar-hi per no haver d’alabar coses que no m’agraden.” Tot i això l’acaba visitant obligat pels propietaris i, malgrat tot, no s’estalvia crítiques. El recorregut acaba a Sant Pere de Rodes.

L’estil planer de l’experiència viscuda és, per Xavier Mas, un dels punts més interessants del quadern. Les escenes costumistes van apareixent enmig de les descripcions patrimonials. Un exemple el trobem en la visita que fa a l’antic hospital de Sant Domènech, llavors convertit en quarter de la Guàrdia Civil, de la qual narra com es desfà de les dones i les criatures dels agents que es volen fer retratar dient-los que la seva càmera no capta res més que no sigui arquitectura i “es queden més satisfets”.

DE LLADRES I FURTS

Xavier Mas destaca com Domènech i Montaner tracta sense fer escarafalls amb lladres de patrimoni. Alguns d’ells utilitzaran les peces arrencades d’esglésies i monestirs per a usos ben curiosos. “Tots els trossos diria que eren de la porta principal de Sant Pere de Rodes, com també els dos capitells que s’endugué en Trayter de Figueres [...] que servien per a taula de morts al dipòsit del cementiri”, especifica Domènech i Montaner que també explica com a Palau-saverdera “un expert del poble ens ensenya mitja ossera o caixa de pedra gòtica que fan servir d’abeurador per als porcs...”

L’autor de Les excursions científiques de Domènech i Montaner justifica aquest tracte de l’arquitecte amb persones que s’apropien de béns aliens amb la ferma voluntat de recuperar com sigui aquelles restes que s’han espoliat i que, en el millor dels casos resten oblidades en un racó d’una masia. “En la situació en què es trobava el país cal fer una mirada amable sobre els mitjans que es van fer servir per recuperar el patrimoni”, constata. Xavier Mas relliga aquestes ànsies de recuperar el passat de Domènech i Montaner amb el repte de reconstruir socialment i políticament Catalunya. “Domènech es va envoltar d’alumnes destacats com Josep Font i Gumà, Anton M. Gallissà i Soqué i ocasionalment també de Francesc Rogent i Pedrosa, fill d’Elies Rogent, que va ser el primer a posar en pràctica l’excursió científica l’any 1880 a l’Associació d’Arquitectes”, explica l’escriptor. Xavier Mas assegura que l’objectiu dels viatges és coral. “Es va avançar a en Jordi Pujol en allò de trepitjar territori i descobrir-lo i ho va complementar amb la feina d’inventariar allò que trobava, d’interpretar-ho i de recuperar-ho”, diu convençut Xavier Mas, que afegeix que “al mateix temps que descobria el país es descobria a si mateix com a gran defensor d’una arquitectura nacional”. En aquest sentit, l’escriptor evidencia que les grans obres posteriors de l’arquitecte modernista, com poden ser la Casa Navàs, l’hospital de Sant Pau i el Palau de la Música “no haurien estat el mateix sense el bagatge previ recollit en els camins”.

Mas reconeix que amb els anys l’atenció i la cura pel patrimoni català ha millorat molt respecte de l’època que va reflectir Domènech i Montaner, en especial pel que fa a les grans estructures i edificis. “Avui dia, Catalunya intenta tractar bé el seu llegat històric, però no sempre ho aconsegueix, ni té els recursos ni la sensibilitat necessària.”