Paisatges escènics Margarida Troguet @margaridaTT
L’Antic Teatre
Godot, avui, tampoc vindrà. Però podeu anar al barri de Sant Pere de Barcelona, al carrer Verdaguer Callís núm. 12 hi trobareu un edifici del segle XVIII. Pugeu les escales, us espera un singular paisatge escènic. Una esplèndida figuera us donarà la benvinguda: sou a la terrassa de l’Antic Teatre. Un bon exemple del que van ser els jardins interiors dels palaus vuitcentistes.
Una terrassa i un teatre recuperat gràcies a l’activisme dels artistes Semolina Tomic, Sergi Fäustino i d’altres que es van arremangar per reconvertir el ruïnós espai del Teatre del Cercle Barcelonès de Sant Josep en un refugi per a la creació escènica singular, arriscada, crítica i políticament incorrecte.
Per Sant Jordi del 2003 l’Antic Teatre obria les portes al públic amb De la impossibilitat de conjugar el verb estimar, una de les 6 peces de resistència que el creador Roger Bernat havia dissenyat per a 6 espais autogestionats del nucli antic. Comptava amb convidats com Juan Navarro i Santiago Maravillas, però les peces les protagonitzaven persones del carrer, que abordaven 6 preguntes sense resposta.
Aquest esperit dramatúrgic, performatiu i polític segueix sent, avui i ara, la missió i els valors de l’Antic Teatre. Una línia artística independent, resilient, comunitària, experimental, avançada i feminista.
L’Antic Teatre està capitanejat per la creadora i activista Semolina Tomic, La Semo, una dona avesada en les batalles del punk i de l’escena underground, una activista política que mena el vaixell de l’Antic Teatre amb rebel·lia i compromís. La programació està farcida de peces i cicles de teatre, dansa, circ, cabaret, vídeocreació, noves dramatúrgies, live-art, spoken word, i tot allò que podem denominar com a indisciplina.
Seure a la terrassa de l’Antic, sota la figuera, després d’haver vist una performance és, ara per ara, el millor paisatge escènic de Barcelona. I mentre prenem un refresc podem reformular les preguntes de la primera performance que s’hi va realitzar, perquè la psicomància atribueix a la fulla de figuera facultats endevinatòries. Diuen, que si escrius una pregunta sobre la fulla d’una figuera, obtindràs la resposta tan bon punt la fulla s’assequi.