L’Antic Teatre

Godot, avui, tam­poc vindrà. Però podeu anar al barri de Sant Pere de Bar­ce­lona, al car­rer Ver­da­guer Callís núm. 12 hi tro­ba­reu un edi­fici del segle XVIII. Pugeu les esca­les, us espera un sin­gu­lar pai­satge escènic. Una esplèndida figuera us donarà la ben­vin­guda: sou a la ter­rassa de l’Antic Tea­tre. Un bon exem­ple del que van ser els jar­dins inte­ri­ors dels palaus vuit­cen­tis­tes.

Una ter­rassa i un tea­tre recu­pe­rat gràcies a l’acti­visme dels artis­tes Semo­lina Tomic, Sergi Fäustino i d’altres que es van arre­man­gar per recon­ver­tir el ruïnós espai del Tea­tre del Cer­cle Bar­ce­lonès de Sant Josep en un refugi per a la cre­ació escènica sin­gu­lar, arris­cada, crítica i política­ment incor­recte.

Per Sant Jordi del 2003 l’Antic Tea­tre obria les por­tes al públic amb De la impos­si­bi­li­tat de con­ju­gar el verb esti­mar, una de les 6 peces de resistència que el cre­a­dor Roger Ber­nat havia dis­se­nyat per a 6 espais auto­ges­ti­o­nats del nucli antic. Comp­tava amb con­vi­dats com Juan Navarro i San­ti­ago Mara­vi­llas, però les peces les pro­ta­go­nit­za­ven per­so­nes del car­rer, que abor­da­ven 6 pre­gun­tes sense res­posta.

Aquest espe­rit dra­matúrgic, per­for­ma­tiu i polític segueix sent, avui i ara, la missió i els valors de l’Antic Tea­tre. Una línia artística inde­pen­dent, resi­li­ent, comu­nitària, expe­ri­men­tal, avançada i femi­nista.

L’Antic Tea­tre està capi­ta­ne­jat per la cre­a­dora i acti­vista Semo­lina Tomic, La Semo, una dona ave­sada en les bata­lles del punk i de l’escena under­ground, una acti­vista política que mena el vai­xell de l’Antic Tea­tre amb rebel·lia i com­promís. La pro­gra­mació està far­cida de peces i cicles de tea­tre, dansa, circ, caba­ret, vídeo­cre­ació, noves dra­matúrgies, live-art, spoken word, i tot allò que podem deno­mi­nar com a indis­ci­plina.

Seure a la ter­rassa de l’Antic, sota la figuera, després d’haver vist una per­for­mance és, ara per ara, el millor pai­satge escènic de Bar­ce­lona. I men­tre pre­nem un refresc podem refor­mu­lar les pre­gun­tes de la pri­mera per­for­mance que s’hi va rea­lit­zar, perquè la psi­comància atri­bu­eix a la fulla de figuera facul­tats ende­vi­natòries. Diuen, que si escrius una pre­gunta sobre la fulla d’una figuera, obtindràs la res­posta tan bon punt la fulla s’asse­qui.