Crònica cultural de la Barcelona dels setanta

Edu­ard Oli­ve­lla (Bar­ce­lona, 1948) és un dels millors fotògrafs de les últi­mes dècades. L’Arxiu Fotogràfic de Bar­ce­lona mos­tra un tast del seu fons ingres­sat l’any 2015, cen­trat en l’acti­vi­tat cul­tu­ral a Bar­ce­lona des dels anys setanta fins a la ciu­tat postolímpica dels noranta. Espe­ci­al­ment interes­sants són les foto­gra­fies que docu­men­ten els anys setanta, perquè a part de mos­trar la vita­li­tat cul­tu­ral d’una ciu­tat oberta, cos­mo­po­lita i que comença a flai­rar que la dic­ta­dura s’acaba, mos­tra d’una manera molt sub­til que la cul­tura és la columna ver­te­bral que con­duirà el país cap a una tran­sició democràtica amb nous valors morals, soci­als i polítics. Cul­tura i política van de bra­cet, com la foto impa­ga­ble de Joan Miró amb Josep Tar­ra­de­llas, la inau­gu­ració de l’Equipo Crónica a la gale­ria Maeght i les llui­tes entre els artis­tes que volien impo­sar la pin­tura al dis­curs de l’art con­cep­tual, com José Manuel Broto, Xavier Grau, Javier Rubio i Fer­ran García Sevi­lla, al cos­tat de Jordi Benito, amb el suport d’Antoni Tàpies i aquesta gale­ria. Sorprèn com una foto de grup pot indi­car llui­tes teòriques inter­nes sobre el dis­curs artístic del moment. Altres imat­ges impa­ga­bles són les de Tàpies amb Pere Gim­fer­rer; Pere Por­ta­be­lla amb Edu­ardo Arroyo, Albert Ràfols-Casa­mada amb Josep Gui­no­vart; la visita d’Enrico Ber­lin­guer a la pre­sen­tació de Ruedo Ibérico, i l’Home­natge a Alberti. Les fotos ens recor­den el temps gloriós de la gale­ria Maeght, un dels grans llençols per­duts en la cul­tura de Bar­ce­lona.

For­mat en història de l’art, sem­pre va estar a prop dels artis­tes. Oli­ve­lla va tenir la sort de poder tre­ba­llar per a ins­ti­tu­ci­ons cul­tu­rals con­cre­tes i de cap­tar moments i situ­a­ci­ons que donen tes­ti­moni de la riquesa cul­tu­ral de la ciu­tat en els anys setanta. Al Palau de la Música entre el 1973 i el 1976 i a la ja esmen­tada gale­ria Maeght, del 1975 fins al 2000. En música, Bar­ce­lona va ser un apa­ra­dor inter­na­ci­o­nal on van actuar John Grif­fin, Ray Char­les, Miles Davis, Daniel Baren­boim, Ros­tropòvitx i uns joveníssims Mous­taki i Ros Marbà. Una de les qua­li­tats de les foto­gra­fies d’Oli­ve­lla és que sabia cap­tar l’emoció del pro­ta­go­nista dalt de l’esce­nari. És el cas de Sara Vaug­han i de B.B. King, jus­ta­ment foto­gra­fi­ats amb els ulls tan­cats per l’alta con­cen­tració que reque­ria l’actu­ació. Oli­ve­lla tant seguia els con­certs de mas­ses o d’audi­tori, com estava pre­sent en ses­si­ons espe­ci­als de música con­tem­porània, com al Labo­ra­tori de Pho­nos a la Fun­dació Miró, amb Andrés Levin Rich­ter.

En la foto fixa de cinema, Oli­ve­lla seguia els actors, com Javier Bar­dem a Jamón, jamón i a Hue­vos de oro, de Bigas Luna, o el rodatge de Laura, del cielo llega la noche a Vic, de Gon­zalo Her­ralde, entre d’altres. En té mol­tes d’altres en l’àmbit de l’ano­me­nada foto­gra­fia cre­a­tiva que espe­rem que puguem veure ben aviat en altres pro­jec­tes d’expo­sició.

Edu­ard Oli­ve­lla. Docu­men­tant cul­tura. Arxiu Fotogràfic de Bar­ce­lona. Pl. Pons i Clerch, 2, 2a planta. Bar­ce­lona. Fins al 18 de maig del 2019