La tradició dansa amb l’electrònica

El 12 d’octu­bre pas­sat, la peri­o­dista Carina File­lla expli­cava en aquest set­ma­nari l’embran­zida que està vivint aquests dar­rers anys la jota, un gènere de música, dansa i impro­vi­sa­ci­ons que ni és patri­moni exclu­siu de les ter­res del sud, ni ho és per impor­tació ara­go­nesa, sinó que és propi i com­par­tit per tots els ter­ri­to­ris de l’antiga Corona d’Aragó. Alguns símpto­mes de la revi­fa­lla són la pro­li­fe­ració de nous can­ta­dors, la seva evo­lució estilística i la incor­po­ració de la dona. Ara, tenim nou exem­ple que la jota és ben viva: el públic votant dels pre­mis Butaca 2018 va pre­miar l’espec­ta­cle de dansa A vore, una ori­gi­nal per­for­mance musi­cal i de dansa que com­bina els rit­mes tra­di­ci­o­nals de la jota de les ter­res de l’Ebre amb els sons electrònics.

El premi al millor espec­ta­cle de dansa de la XXIV edició dels Pre­mis Butaca, que es va cele­brar el 26 de novem­bre al Tea­tre Audi­tori de Sant Cugat del Vallès, va sor­pren­dre per la seva gosa­dia i la inno­vació, ja que A vore està ben lluny dels espec­ta­cles més clàssics i de gus­tos mas­sius que acos­tu­men a gua­nyar aquests pre­mis.

Sota la direcció del músic i rea­lit­za­dor audi­o­vi­sual tor­tosí Ramon Balagué, l’espec­ta­cle reu­neix a l’esce­nari la balla­rina, per­for­mer i coreògrafa de la Sènia Sònia Gómez, el trio de funk, nu jazz i rock Astrio i un grup d’artis­tes de música tra­di­ci­o­nal (Pau Puig, dolçaina, i Carme Balagué, balla­dora). És fruit d’un pro­jecte de recerca musi­cal i de dansa que tre­ba­lla a par­tir de les jotes i altres expres­si­ons tra­di­ci­o­nals de les comar­ques del Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maes­trat, i les fa dia­lo­gar amb la música electrònica d’Astrio i la dansa per­for­ma­tiva de Sònia Gómez.

A vore és un espec­ta­cle produït per la Fira Medi­terrània de Man­resa, l’Audi­tori de Bar­ce­lona i el Mer­cat de les Flors.