DE YOUTUBE AL CINEMA
La broma d’un popular ‘youtuber’ al Festival de Sitges, on va presentar una pel·lícula inexistent, posa de relleu el fenomen dels ‘youtubers’ i els nous codis d’aquests creadors
Vivim una era revolucionària pel que fa als productes audiovisuals i de comunicació. Les plataformes de streaming –Netflix, Filmin i HBO, entre d’altres– comencen a suposar una forta competència per al cinema. L’accés a sèries o pel·lícules internacionals cada vegada és més fàcil, i el cinema no hollywoodià comença a fer-se un forat força important dins la cartellera. Fins i tot, podríem estar a les portes d’una gala dels Oscars en què podríem veure algun producte de Netflix –em refereixo a Roma, l’obra d’Alfonso Cuarón que ha deixat sense paraules el públic i el jurat de la gran majoria de festivals que ha trepitjat.
És evident que la tecnologia ens ha donat moltes coses i que el cinema ha sabut beure de tot això. Vam començar aquesta revolució amb les imatges en moviment, passant pel color i fins a arribar al 3D. Avui dia, tenim pel·lícules de moltes més dimensions i amb uns efectes especials i sonors que fa pocs anys no hauríem esperat, però que la tecnologia que s’ha anat desenvolupant ens ha permès aconseguir.
L’era millennial tampoc ha estat aliena a tota aquesta revolució digital. Segurament els millennials o generació Y han estat els primers en la línia generacional a tenir un fàcil accés a certes tecnologies, i això ha fet que fins i tot els més joves s’hagin atrevit a crear contingut audiovisual. Els millennials –aquells que van néixer durant els anys vuitanta i noranta– i els centennials o la generació Z –els nascuts durant el nou mil·lenni i fins a l’actualitat– han tingut no només les facilitats per disposar dels avenços de la tecnologia, sinó també de nous coneixements i de les competències necessàries per fer-les servir i, encara més important, de les xarxes socials, que han estat una eina clau en la globalització d’aquests nous productes audiovisuals.
YOUTUBE, UN NOU MITjÀ
Segurament, però, una de les plataformes més llamineres per a aquestes noves generacions ha estat Youtube. La plataforma de vídeos ha desenvolupat una manera molt simple d’enregistrar, pujar, compartir i reproduir vídeos que aquestes generacions ha sabut copsar de seguida. Hi han vist un mitjà per expressar les seves inquietuds, el seu dia a dia i les seves idees. I tot gratuïtament. Tot i que els millennials i els centennials són el gran grup influencer del moment, les generacions anteriors també s’han atrevit a treure el nas per aquestes plataformes i a usar-les com una nova manera de donar-se a conèixer i promocionar-se.
Aquest any, però, tot aquest món ha fet un pas més. El festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges s’ha convertit en un dels pioners mundials a l’hora d’actuar d’aparador per a projeccions d’obres cinematogràfiques d’alguns d’aquests youtubers, que han decidit portar els seus vídeos a un vessant més artístic i de ficció. El youtuber espanyol Wismichu va aixecar una forta polèmica després de projectar el que s’havia venut com un documental anomenat Bocadillo. I El Rubius va presentar els primers episodis de la seva sèrie Virtual Hero envoltat dels seus fans i en un auditori ple de gom a gom.
Virtual Hero és una sèrie d’animació amb un dibuix molt proper a l’anime, en què el youtuber es dibuixa a si mateix com un heroi de videojocs. La sèrie està ideada per ell i basada en un còmic que va crear l’any 2015. La carrera de Rubén Doblas Gundersen, nom real d’El Rubius, va començar amb vídeos en què comentava estratègies de joc i videojocs, juntament amb altres enregistraments amb un contingut més humorístic. La gran quantitat de seguidors que va anar guanyant –actualment n’acumula més de 32 milions– el van portar a cridar l’atenció de plataformes com Movistar+, que va decidir estudiar i finalment tirar endavant la producció d’un projecte que els va proposar. D’altra banda, Ismael Prego Botana, més conegut com a Wismichu, ve d’uns inicis similars als d’El Rubius, però el seu impacte a Sitges va ser molt diferent.
ESTAFA O ‘PERFORMANCE’?
El mes d’octubre, el Festival de Sitges va ser testimoni d’un gran escàndol protagonitzat per aquest youtuber espanyol. Wismichu –que acumula prop de 8 milions de seguidors a la plataforma de vídeos– va començar la seva carrera com a inlfuencer audiovisual igual que El Rubius, amb comentaris i estratègies per a videojocs, juntament també amb vídeos d’humor. Enguany, va presentar el seu primer producte comercial al festival català i, tot i que no va entrar a concurs, sí que es va passar com a activitat paral·lela durant el certamen. El que havia de ser un documental d’aproximadament una hora, no deixava de ser una escena repetida en bucle i amb un contingut narratiu força simple.
Les crítiques no van trigar a aparèixer, i el públic que va assistir a l’estrena va catalogar el producte de “presa de pèl”. El festival es va veure obligat a defensar-se, i les crítiques no deixaven de ploure tant per al youtuber, com per a l’organització de l’acte. Pocs dies després de la gatzara, Wismichu es va defensar a través d’un vídeo que va penjar al seu canal de Youtube el 17 d’octubre, que ja acumula prop de 3 milions de visualitzacions. En aquest vídeo podem veure l’autor explicant que la pel·lícula “no pretenia ser una obra, sinó un missatge”, i que tot plegat forma part d’un documental que està realitzant el director. El que volia i vol demostrar és com d’influenciats podem arribar estar per un nom amb milions de seguidors, com ens podem deixar enganyar, de vegades, pel renom i la fama, i com sovint ens deixem portar. Wismichu va fer que amb la seva falsa pel·lícula tota la crítica que sol rondar al voltant dels youtubers es multipliqués, però alhora va posar sobre la taula un debat social. El vídeo en què explica els seu motius ha arreplegat milers de comentaris de seguidors i molt pocs van a favor seu. Tanmateix, tot i que pot semblar agosarat, abans de jutjar-lo haurem d’esperar a veure què surt de tot plegat. El fet és que el que va passar a Sitges va quedar enregistrat, i això formarà part del documental que ell va assegurar que sorgirà de tot plegat. Wismichu va capgirar les tornes i va girar la càmera cap als seus espectadors, i ara falta veure cap a on ens ha de portar tot això.
IRENE SOLANICH
irene@solanich.cat
El nou ‘prime time’ de l’audiència jove
IRENE SOLANICHEl fenomen ha esclatat i és una autèntica revolució. En moltes llars catalanes és difícil veure els adolescents i els joves amb el comandament a distància del televisor. Més aviat, els trobarem enganxats a la tauleta o a l’ordinador seguint els seus youtubers preferits: joves com ells, provinents en molts casos del món dels videojocs, i que de comentar partides han passat a convertir-se en celebrities que parlen dels temes més diversos. Alguns, fins i tot, experimenten directament amb les ficcions i les performances.
El de ‘youtuber’ ja s’ha convertit en un rol professional
IRENE SOLANICHSom consumidors compulsius de productes audiovisuals. Netflix, HBO o Filmin no donen l’abast i requereixen un ritme de producció molt elevat. Youtube Premium, la plataforma en streaming de Youtube, ja ha sabut veure en els youtubers els creadors que necessita per tenir els seus propis continguts. A uns ritmes de producció molt elevats, veurem fins on arriben les destreses digitals d’aquests professionals. Hi haurem d’estar atents, perquè l’evolució arriba i va més ràpid que tot el que podem arribar consumir. La dels anys 2000 va ser la dècada que va veure néixer aquesta professió de youtubers i influencers i, de moment, no ha deixat de créixer. Nascuda com una manera de compartir una afició personal, la figura del youtuber ha crescut fins a convertir-se en un rol professional, un emprenedor o un negoci. El youtuber ja ha aconseguit sortir de la pantalla de l’ordinador i conquistar les editorials, i ara podríem ser testimonis de la seva arribada a la gran pantalla.
Les primeres pel·lícules realitzades per ‘youtubers’
IRENE SOLANICH
Aquest any han saltat Wismichu i El Rubius, que han volgut professionalitzar els seus vídeos i portar-los més enllà de la plataforma de Youtube, cap a nous públics i noves mirades. Ara bé, no són els primers. Sara G i Chico Morera ja havien presentat amb anterioritat un film al festival Nocturna de Madrid anomenat Natalie net (2015) i, posteriorment, un altre film, Blood room (2016), també amb projecció al festival de Sitges. De moment, experiències de poc pressupost i suports materials, però que s’ajuden de l’ús d’altres codis. Pel fet de no tenir cap productora al darrere, aquests dos cineastes van assumir els diferents rols que requerien, des d’efectes i producció fins a actuació. Una cosa semblant va passar amb Míster Jägger, que a través dels seus vídeos de Youtube va crear més de 40 personatges, als quals podem veure tots junts a la pel·lícula Jägger Royale (2017). Ell mateix els va crear i ell mateix els va interpretar.
Altres experiències són les del youtuber català Jaume Rojo, més conegut pel nom artístic de Rush Smith. Ell es defineix com “un creador audiovisual multiplataforma orientat a l’storytelling”. L’any 2016 va fer públic el seu primer curtmetratge, La vieja, que acumula més de 3 milions de visualitzacions. Aquell va ser un primer pas que li va permetre fer el salt i començar a treballar amb projectes molt més vinculats a la ficció audiovisual i cada cop més ambiciosos.
Xoc (o joc) de generacions al voltant de Youtube
IRENE SOLANICH
L’any 2007, en ple auge de la plataforma de Youtube, els germans Fine van crear una empresa per distribuir la gran majoria dels seus vídeos a través de la plataforma d’internet. Dos anys després, es van fer mundialment famosos, i van crear un canal de més d’un contingut diari amb el nom FBE Community.
Els vídeos que els han fet més populars són els anomenats REACT. Aquests vídeos mostren com diverses generacions reaccionen a jocs, menjar, música i modes. Tot i que els vídeos en què es mostren reaccions s’han fet molt populars i ara ja hi ha més d’un canal que els ofereix, els d’FBE van ser els primers i continuen sent els més populars pels continguts variats i per la capacitat de creació i d’adaptació a les tendències més actuals. La primera sèrie que va llançar la plataforma va ser kids react, l’octubre del 2010 (amb una mitjana de 8 milions de visualitzacions per vídeo). L’èxit de la sèrie va permetre que es creessin cinc categories més, a banda de kids react (en què els receptors són la generació Z o centennials): teens react (generació Z i Y), adults react (generació X i baby boomers), elders react (generació silenciada), college kids react (estudiants universitaris) i youtubers react.
La globalització i la ràpida evolució de la tecnologia han fet que diverses generacions s’hagin hagut d’acostumar més ràpidament al ritme del món. També ha fet, com ja passava abans, que les generacions més joves ignorin molts dels inicis de diferents aparells. Alhora, però, ens ha permès tenir un fàcil accés a moltes coses. Ara ja no és difícil poder consumir cinema coreà, menjar productes japonesos o jugar a un joc americà. El món ha obert les fronteres del consum i això ha creat xocs culturals i generacionals que es poden veure reflectits en aquests vídeos.