Paisatges, a tocar del paisatge
L a natura, el paisatge, la interacció entre nosaltres (els humans) i el territori, són una motivació preferent per a molts artistes. Molts estem preocupats per la terra que acull el nostre destí i ells es mostren sensibles davant les temàtiques i conflictes del medi ambient, sigui natural, rural, urbà o d’espais en transició. Ara mateix, dues exposicions relacionades amb el paisatge, la terra i l’aigua es presenten a Palmadotze, una reconeguda galeria d’art contemporani situada en una masia celler, enmig de vinyes del Penedès.
Claudia Terstappen és una artista d’origen alemany que actualment treballa entre Barcelona i Melbourne. A l’exposició Forma i memòria presenta fotografies de paisatge i escultures ceràmiques. En totes posa de relleu el valor simbòlic i sagrat que inspiren els llocs singulars de la natura, així com les formes orgàniques d’objectes inspirats en estructures naturals. Quan observem les pedres, les valls dels rius, les selves i les muntanyes, podem veure-hi la història de la terra, el pas del temps, les condicions meteorològiques que han sofert, les interaccions entre els elements de la natura. No tan sols l’acció de l’home modifica la naturalesa amb conseqüències materials, també la seva mirada revela secrets i dona significats que la transformen com a idea.
Alfonso Borragán és un autor de Santander, format a Barcelona i a Londres. No man’s land, més que el títol d’una exposició, és el nom d’un complex projecte de recerca i creacions a l’entorn de l’aigua. Un projecte col·lectiu, perquè compta amb les persones que operen en jocs i rituals d’origen ancestral al voltant del riu o de l’aigua i que posen de manifest la manera com aquestes relacions canvien amb el temps i les circumstàncies. Borragán presenta fotografies, arxius sonors i vídeos d’accions, jocs, confrontacions físiques entre les persones i els reptes de conviure amb les aigües. Interactua i crea instal·lacions amb dipòsits d’aigua, aigua en moviment, processos d’anàlisi i transformació de l’aigua: de depuració o d’evaporació. Explora la gravidesa en accions consistents a submergir-se i a moure’s sota l’aigua, i filma el moviment dels sediments o els efectes de les aigües tèrboles.
En treballs anteriors, va experimentar al voltant de la creació de càmeres fotogràfiques i amb tècniques “primitives” de captació d’imatges. A l’exposició presenta unes petites escultures de fang del mateix riu, de formes còniques, que són, de fet, càmeres fosques estenopeiques. Buides i amb uns petits orificis a les puntes, li van permetre captar imatges de l’aigua i el riu. Després les va tapar per preservar, dins la foscor interior, les fotografies en negatiu. Imatges volàtils que desapareixerien, si s’obrissin les capses, tan de pressa com petites gotes d’aigua en un dia de sol.
Claudia Terstappen, Wilsons Promontori, 2018; A. Borragán, Magdalena river. Distillation, 2015. Galeria Palmadotze. Santa Margarida i els Monjos www.palmadotze.com