Teatre

VOLS VENIR, TU, RABADÀ?

Els pastorets, provinents de les antigues representacions de pastors de l’edat mitjana, han entrat en el segle XXI ben vius, convertits en un gènere còmic i costumista que fa de porta d’entrada al teatre a futurs actors professionals i al públic infantil, que amb els anys serà consumidor dels espectacles escènics

ORÍGENS
El primer manuscrit el trobem a Mataró, data del 1776 i són els pastorets més antics
ESCOLA DE TEATRE
Han estat escola de tots els oficis teatrals, des d’escenògrafs fins a tramoistes, maquilladors i apuntadors

Per les dates de Nadal, a la missa de mati­nes, després ano­me­nada missa del gall, s’hi feien repre­sen­ta­ci­ons hagi­ogràfiques per expli­car el nai­xe­ment de Jesús, però a par­tir del con­cili de Trento (1545-1563) aques­tes repre­sen­ta­ci­ons es van pro­hi­bir. Va ser lla­vors quan el poble es va apro­piar de tots aquests relats i els va con­ti­nuar repre­sen­tant fora dels llocs de culte.

Durant el segle XVI, les cul­tu­res euro­pees van donar suport als grans dra­ma­turgs i tea­tres del seu temps, és així com va néixer el tea­tre eli­sa­betià, el segle d’or espa­nyol, la comèdia ita­li­ana, el clas­si­cisme francès… A Cata­lu­nya, però, man­cada de suport esta­tal i per tant sense pos­si­bi­li­tat de crear un tea­tre naci­o­nal, va ser la festa par­ti­ci­pa­tiva i l’espec­ta­cle popu­lar, gene­ral­ment de temàtica reli­gi­osa, el que va donar con­tinuïtat inin­ter­rom­pu­da­ment a l’acti­vi­tat dramàtica. Vet aquí, doncs, per què els pas­to­rets són un feno­men sin­gu­lar i par­ti­cu­lar a tot Europa, una mos­tra vivíssima del que sig­ni­fica el tea­tre ama­teur, el tea­tre social, el tea­tre comu­ni­tari i, sobre­tot, el tea­tre popu­lar, que, com deia Xavier Fàbre­gas, es tracta “de tot allò que pro­du­eix el poble d’una manera des­in­te­res­sada i ama­teur i del qual alhora és l’espec­ta­dor”. Un valor patri­mo­nial que gau­deix de molt bona salut, també, en aquest pri­mer quart del segle XXI.

L’his­to­ri­a­dor Héctor López cita una de les pri­me­res referències docu­men­tals dels pas­to­rets, que data del 24 de març del 1678 al Regis­trum Com­mu­nium de l’Arxiu Dio­cesà de Bar­ce­lona, on hi ha el decret de pro­hi­bició per repre­sen­tar els pas­to­rets, sig­nat pel mateix bisbe. I Joan Giménez Blasco, un altre his­to­ri­a­dor, cita un docu­ment de l’11 de febrer del 1721, de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on es troba una sol·lici­tud de permís per a les repre­sen­ta­ci­ons de pas­to­rets a Mataró.

El pri­mer manus­crit el tro­bem datat a Mataró, l’any 1776, conté els pas­to­rets més antics de Cata­lu­nya i està guar­dat a l’Arxiu de Santa Maria. Es tracta d’un text dramàtic Lo acte del naxa­ment del niño Jesús, altra­ment ano­me­nat los pas­to­rets. És un text escrit en cas­tellà amb les aco­ta­ci­ons en català i sig­nat per Manuel Ver­da­guer.

Miquel Sau­rina va ser qui l’any 1887 va donar pas als pas­to­rets moderns amb el text Los pas­to­rets de Bet­lem, o sia, lo nai­xe­ment de Nos­tre Senyor Jesu­crist. I va ser a par­tir d’aquest text quan va començar la pro­li­fe­ració de tex­tos i ver­si­ons que ha arri­bat fins als nos­tres dies. L’any 1891, Fre­de­ric Soler, Pitarra, va escriure El bres­sol de Jesús o en Gar­rofa i en Pallanga (que es va publi­car el 1901), i Ramon Pàmies, l’any 1903, va sig­nar L’estel de Nat­za­ret. Ara bé, qui va acon­se­guir un gran èxit com a dra­ma­turg va ser Josep Maria Folch i Tor­res, que el 1916 va publi­car Els pas­to­rets o l’adve­ni­ment de l’Infant Jesús, amb Llu­quet i Rovelló de pare­lla de pas­tors. Lluís Millà va escriure el 1930 El nai­xe­ment de Jesús, o els pas­to­rets cata­lans, amb Bor­rego i Car­qui­nyoli fent de pro­ta­go­nis­tes. Fran­cesc d’Assís Picas va escriure l’any 1954 La flor de Nadal. De tex­tos, adap­ta­ci­ons i ver­si­ons n’hi ha tan­tes com repre­sen­ta­ci­ons. L’apro­pi­a­ment popu­lar ha fet que els pas­to­rets no siguin només d’un autor de lite­ra­tura dramàtica, el poble els ha fet seus i més aviat són del muni­cipi. Així par­lem dels pas­to­rets de Calaf, dels de Girona, dels de Mataró, dels de l’Amet­lla de Merola, del Ven­drell… La llista no s’aca­ba­ria. Es tracta de la peça escènica més repre­sen­tada a Cata­lu­nya. Per damunt de tot, però, els pas­to­rets són la pri­mera pràctica escènica per a molts actors i actrius pro­fes­si­o­nals, la pri­mera escola de tea­tre i la pri­mera escola d’espec­ta­dors.

L’estruc­tura dramàtica està basada en tres grans eixos/actes: en el pri­mer hi tro­bem Josep i Maria fugint, bus­cant asil, bus­cant casa i, final­ment, el nai­xe­ment de Jesús. En el segon apa­rei­xen les llui­tes entre el bé i el mal, els àngels i els dimo­nis (no podem obli­dar l’efecte alliçona­dor d’aques­tes repre­sen­ta­ci­ons). I en el ter­cer, el sai­net popu­lar, una pare­lla de pas­tors (l’espa­vi­lat i el babau), dos arque­tips tea­trals que a través de cuplets i cor­ran­des fan crítica satírica i còmica dels esde­ve­ni­ments de l’actu­a­li­tat de la vida quo­ti­di­ana del muni­cipi i del país.

Tots els ofi­cis tea­trals han excel·lit en les repre­sen­ta­ci­ons dels pas­to­rets: els escenògrafs amb els deco­rats de paper pin­tat, els rom­pi­ments i els fori­llos pen­jats; els tra­mois­tes acci­o­nant els meca­nis­mes de la trapa de l’esce­nari per fer aparèixer i des­a­parèixer Satanàs i Llu­ci­fer cap a l’infern, cap a les cal­de­res d’en Pere Botero; els maqui­lla­dors, espe­ci­a­lis­tes en la carac­te­rit­zació dels per­so­nat­ges, ara fins i tot maqui­llen usant l’aerògraf; els dis­se­nya­dors gràfics i il·lus­tra­dors poden expli­car la història del car­te­llisme a través dels pas­to­rets, i fins i tot l’apun­ta­dor, una figura que ha des­a­pa­re­gut de la repre­sen­tació tea­tral (com també ho ha fet el cove­rol), però que encara podem tro­bar “entre cai­xes” en alguna repre­sen­tació de pas­to­rets, i tants d’altres…

No cal dir que es tracta d’una repre­sen­tació en què par­ti­cipa gent de totes les edats, també bebès. Aquest és el motiu que fa que per­ti­nença i iden­ti­tat donin com a resul­tat la sin­gu­la­ri­tat d’aquest esde­ve­ni­ment tea­tral en cada muni­cipi de Cata­lu­nya.

Escola d’actors, i de públic

w Sergi López, segurament l’actor més internacional d’aquest país, va començar fent els pastorets de Vilanova i la Geltrú. Allà es va trobar Toni Albà i altres nois que, en créixer, es van convertir en professionals del teatre, la televisió i el cinema. Els pastorets han estat, sobretot fora de Barcelona, la porta d’entrada al teatre de molts futurs professionals. També és una escola de públic. Els pastorets són sovint el primer espectacle de teatre professional que veuen els infants, es repeteixen any rere any, i els poden inocular el virus del teatre perquè, quan siguin més grans, s’obrin a altres espectacles.

Pastorets sense Francesc Picas

w Els pastorets d’aquest 2018 arriben amb dol. El mes de juliol va morir Francesc d’Assís Picas i Pons, un dels darrers autors dels textos clàssics dels pastorets. Picas va escriure La flor de Nadal, subtitulat com Els Pastorets de l’Ametlla de Merola. El va escriure a mitjan del segle XX i se’l considera un text modern, que va marcar un gir en les dramatúrgies més tradicionals del gènere dels pastorets. Picas hi va introduir detalls de la història sagrada clàssica i l’espera de l’arribada del Messies per part del poble jueu, sense apartar-se de les pautes del teatre còmic i costumista del gènere, farcit amb el cançoner popular nadalenc català. La Generalitat va concedir a aquest espectacle la Creu de Sant Jordi l’any 2007.

Picas va recollir i modernitzar el llegat d’un gènere nascut durant l’edat mitjana, provinent dels drames religiosos sobre l’adoració dels pastors que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal. A finals del segle XIX, van aparèixer els primers textos teatrals. El primer, de Miquel Saurin, publicat el 1887. Després, Fredric Soler, Pitarra, l’any 1901, fins a arribar als més populars, de Ramon Pàmies, el 1903, i Josep Maria Folch i Torres, el 1916.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.