Lluís Dalmau

Lluís Dal­mau va ser un pin­tor nas­cut a València a qui es recorda per un dels encàrrecs més relle­vants que va rea­lit­zar en tota la seva tra­jectòria, la Mare de Déu dels Con­se­llers, una pin­tura de gran for­mat que va pin­tar per a la cape­lla de la Casa de la Ciu­tat de Bar­ce­lona. Avui, l’obra es pot con­tem­plar al Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya i és, sense dubte, una de les peces clau de l’art gòtic català. Els con­se­llers bar­ce­lo­nins pre­te­nien crear una obra inno­va­dora i impac­tant, que sor­prengués tot­hom i palesés el pres­tigi de la ins­ti­tució muni­ci­pal. És per això que el 1443, per dur-la a terme, van acor­dar con­trac­tar “lo millor e pus apte pin­tor qui encer­car e tro­bar es pogués”. L’esco­llit va ser Dal­mau, que el 1431 havia estat enviat a Flan­des per Alfons el Magnànim per apren­dre els secrets de la pin­tura a l’oli i conèixer l’art dels mes­tres fla­mencs.

De Dal­mau no conei­xem gran cosa. De la seva acti­vi­tat a Bar­ce­lona, els docu­ments ens diuen que va rea­lit­zar un retaule per a l’església de Sant Boi de Llo­bre­gat (1448), un per a Santa Maria del Mar (1449) i un altre per Mataró (1457-1459), a banda d’alguns tre­balls secun­da­ris. Sabem que havia de rea­lit­zar un retaule impor­tant per al mones­tir de Sant Agustí de Bar­ce­lona (1452), però que no el va aca­bar fent. I pel que fa a les obres con­ser­va­des, a banda de la Mare de Déu dels Con­se­llers, només ens han per­vin­gut alguns com­par­ti­ments del retaule de Sant Boi, la qual cosa vol dir que d’un dels nos­tres pin­tors medi­e­vals més impor­tants només conei­xem dues obres, una de les quals par­ci­al­ment.

En data recent, però, Mer­ce­des Gómez-Fer­rer, pro­fes­sora de la Uni­ver­si­tat de València, acaba de publi­car un docu­ment que demos­tra que Lluís Dal­mau tre­ba­llava el 1451 en un retaule des­ti­nat a Molins de Rei per encàrrec d’Isa­bel Joan, la muller de Gal­ce­ran de Reque­sens, bat­lle gene­ral i gover­na­dor de Cata­lu­nya. Gal­ce­ran era algú molt pro­per a Alfons el Magnànim, de qui va arri­bar a ser lloc­ti­nent gene­ral a Cata­lu­nya i que li va con­ce­dir la baro­nia de Molins de Rei. El retaule, mal­grat que no s’espe­ci­fi­qui en el docu­ment, segu­ra­ment havia de pre­si­dir la cape­lla del palau que els Reque­sens tenien a la vila, una residència de la qual encara es con­ser­ven algu­nes res­tes.

La des­co­berta és molt relle­vant perquè ens aporta infor­mació sobre un dels pin­tors més impor­tants de la Cata­lu­nya medi­e­val. A banda, ens pre­senta l’artista tre­ba­llant per a una de les famílies influ­ents del moment, cosa que cer­ti­fica que Dal­mau va ser algú que va estar cons­tant­ment en con­tacte amb el poder, ja fos amb el rei, amb el con­sell muni­ci­pal de Bar­ce­lona, o amb famílies que han escrit pàgines impor­tants de la història del país.