Lluís Dalmau
Lluís Dalmau va ser un pintor nascut a València a qui es recorda per un dels encàrrecs més rellevants que va realitzar en tota la seva trajectòria, la Mare de Déu dels Consellers, una pintura de gran format que va pintar per a la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Avui, l’obra es pot contemplar al Museu Nacional d’Art de Catalunya i és, sense dubte, una de les peces clau de l’art gòtic català. Els consellers barcelonins pretenien crear una obra innovadora i impactant, que sorprengués tothom i palesés el prestigi de la institució municipal. És per això que el 1443, per dur-la a terme, van acordar contractar “lo millor e pus apte pintor qui encercar e trobar es pogués”. L’escollit va ser Dalmau, que el 1431 havia estat enviat a Flandes per Alfons el Magnànim per aprendre els secrets de la pintura a l’oli i conèixer l’art dels mestres flamencs.
De Dalmau no coneixem gran cosa. De la seva activitat a Barcelona, els documents ens diuen que va realitzar un retaule per a l’església de Sant Boi de Llobregat (1448), un per a Santa Maria del Mar (1449) i un altre per Mataró (1457-1459), a banda d’alguns treballs secundaris. Sabem que havia de realitzar un retaule important per al monestir de Sant Agustí de Barcelona (1452), però que no el va acabar fent. I pel que fa a les obres conservades, a banda de la Mare de Déu dels Consellers, només ens han pervingut alguns compartiments del retaule de Sant Boi, la qual cosa vol dir que d’un dels nostres pintors medievals més importants només coneixem dues obres, una de les quals parcialment.
En data recent, però, Mercedes Gómez-Ferrer, professora de la Universitat de València, acaba de publicar un document que demostra que Lluís Dalmau treballava el 1451 en un retaule destinat a Molins de Rei per encàrrec d’Isabel Joan, la muller de Galceran de Requesens, batlle general i governador de Catalunya. Galceran era algú molt proper a Alfons el Magnànim, de qui va arribar a ser lloctinent general a Catalunya i que li va concedir la baronia de Molins de Rei. El retaule, malgrat que no s’especifiqui en el document, segurament havia de presidir la capella del palau que els Requesens tenien a la vila, una residència de la qual encara es conserven algunes restes.
La descoberta és molt rellevant perquè ens aporta informació sobre un dels pintors més importants de la Catalunya medieval. A banda, ens presenta l’artista treballant per a una de les famílies influents del moment, cosa que certifica que Dalmau va ser algú que va estar constantment en contacte amb el poder, ja fos amb el rei, amb el consell municipal de Barcelona, o amb famílies que han escrit pàgines importants de la història del país.