El somni d’un altre
No he conegut mai ningú tan estoic com Leo Hertzberg. Novaiorquès des del 1978, professor d’història de l’art a la Universitat de Colúmbia, culte, treballador, molt bon observador, amable i delicat, sembla, però que el gran projecte de la seva vida sigui la vida d’un altre. L’altre és un artista. Es diu Bill Wechsler. Leo veu un quadre seu. El fascina i el compra. Coneix Bill poc després. Té 45 anys quan passa això, l’edat de Siri Hustvedt quan va començar a escriure Allò que vaig estimar (What I loved). D’ençà d’aquell dia, Bill i Leo estaran sempre units. Lucille i Erica, les seves dones, s’avenen. Les dues parelles aniran a viure a dos apartaments d’un mateix bloc. Elles quedaran en estat el mateix mes. Tindran dos fills: Mathew i Mark. Pocs anys després, Bill i Lucille se separaran i ell començarà a viure amb Violet, que era model i que és justament la dona que apareix en el quadre que va comprar Leo. Tot això fins al final de la primera de les tres parts d’aquesta novel·la, Premi de Llibreters del Quebec, Premi Femina Étranger, finalista del Premi Llibreter, i publicada ara en català per edicions 62 amb traducció de Jordi Martín Lloret.
Considerada per molts crítics com un estudi de les relacions humanes, Allò que vaig estimar ens parla també de la pèrdua, de la histèria, d’una adolescència desencarrilada, de la maldat, del pas inexorable del temps: una novel·la d’idees. Trobo inversemblant que Leo, que és també el narrador, perdi tant de vista tots els seus projectes, sentimentals o intel·lectuals. La segona part és com un cop puny a la cara, tal com la va descriure Robert Birnbaum en una entrevista a Hustvedt. La tercera, ja és nomes una ruïna perquè, amb els anys, tot va cap a la mort, l’autodestrucció o al trencament de les relacions humanes. L’observador privilegiat que és el professor universitari de Colúmbia Leo Hertzberg, culte, treballador, delicat, ho descriu tot objectivament, amb contenció, metòdic com un bon historiador de l’art, però sense ni un crit inesperat o un bri d’imaginació. Un científic adolorit que viu lluny del Mediterrani.
