Un món insòlit i profund

Les Cartes a Milena daten del 1920. Franz Kafka té 38 anys, Milena Jesenská, 24. Ella li escriu per demanar-li de traduir al txec el conte “El fogoner”. Així s’inicia una correspondència que anirà teixint entre ells una unió excepcional. Kafka li demana que li escrigui en txec, la llengua materna de Milena, així, diu: “La veig amb més claredat.” Com ens passa a nosaltres, ara que les llegim en aquesta bona traducció de Clara Formosa. No s’han conservat les cartes de Milena, però a través de les respostes de Kafka podem intuir que, per bé que era tan jove, tenia prou maduresa i sensibilitat per comprendre la complexa personalitat de Kafka. Compartien una mala relació amb el pare i unes vides amoroses difícils. Kafka li diu: “Som tots dos casats, tu a Viena, jo a Praga amb la meva por.” Milena, a través d’aquestes cartes diàries, va comprenent, a poc a poc, aquesta por substancial que paralitza l’escriptor i que, en el gran tauler de la vida, el fa ser el peó del peó. En una carta de Milena a Max Brod, el gran amic de Kafka, també recollida en aquest volum, diu: “No té ni la més petita empara, no té teulada. Per això està exposat a tot allò de què nosaltres estem protegits. És com una persona nua entre gent vestida.” Es veuran poc, tot just quatre dies a Viena i un a Praga, però les cartes hi són enmig com una peça essencial d’aquest amor: “M’era del tot indiferent l’aspecte que tinguessis, només m’importava la teva paraula.”

A més de mostrar-nos aquest amor delicat, les cartes contenen temes d’interès: la impuresa intrínseca de la creació literària, el caràcter psicosomàtic de les malalties, el sentiment jueu de sentir-se sempre amenaçat, el patiment silenciós dels animals... Ens aproximen a un Kafka despullat, tot patiment, ple de lucidesa. En la necrològica que Milena escriu a la mort de l’escriptor, el 1924, sentencia: “Coneixia el món d’una manera insòlita i profunda, ell mateix també era un món insòlit i profund.”