Articles

Entre els escenaris de la memòria i l’amistat

Si amb el retratat no mantenia uns vincles especials, optava per descartar-lo

Edi­ci­ons 62 ha reu­nit al volum Retrats lite­ra­ris el dar­rer cicle de la pro­ducció en prosa de l’edi­tor i crític Josep Maria Cas­te­llet (a la foto, al cos­tat de Jordi Her­ralde, pro­lo­guista del volum). És un recor­re­gut que va del des­ta­cat Els esce­na­ris de la memòria, que va gua­nyar el premi Joa­not Mar­to­rell de Gan­dia a finals de la dècada dels vui­tanta, fins al que va escriure en els dar­rers anys de la seva vida: Seduc­tors, il·lus­trats i visi­o­na­ris (2009) i Tres escrip­tors amics (2012). Cas­te­llet, que va ser un home que mai va refu­sar el com­bat al llarg de la seva vida per­so­nal i intel·lec­tual, va pre­fe­rir en la seva obra literària bus­car els còmpli­ces i també els per­so­nat­ges amb qui va sen­tir una afi­ni­tat espe­cial. De fet, va des­car­tar grans escrip­tors perquè con­si­de­rava que no tenien “el fee­ling” apro­piat per fer-los el retrat. Un dia em va expli­car que uti­lit­zava la tècnica d’un pin­tor. Si amb el retra­tat no man­te­nia uns vin­cles espe­ci­als, optava per des­car­tar-lo. Eren els bene­fi­cis de no ser un retra­tista pro­fes­si­o­nal, sinó el dile­tant que tant li agra­dava rei­vin­di­car.

La prova d’aquest tarannà són les evo­ca­ci­ons d’Els esce­na­ris de la memòria–el seu lli­bre més des­ta­cat i fetitxe– i les sem­blan­ces que fa d’escrip­tors que admi­rava, com ara Mont­ser­rat Roig, Joan Fus­ter, Sal­va­dor Espriu, Car­los Bar­ral, Terenci Moix i Bal­ta­sar Por­cel, per citar-ne una selecció. En aquest cicle que­den enrere les inter­pre­ta­ci­ons de crític mar­xista i ado­ra­dor hete­ro­dox de Mar­cuse d’èpoques remo­tes. Cas­te­llet viu aquí a prop de la poe­sia medi­terrània, del bon viure i el savoir faire que molts vam tenir la sort de dis­fru­tar. En el pròleg, Jordi Her­ralde la clava, perquè en poques línies i una petita anto­lo­gia sin­te­titza la per­so­na­li­tat del mes­tre, els retrats en grup i la bon­ho­mia tan enyo­rada.

Retrats literaris
Autor: J.M. Castellet Editorial: Edicions 62 Pàgines: 600 Preu: 22,50 euros

Interpretacions de clàssics en un disc únic

Si l’esgoten les sessions familiars a l’engròs o té una família disposada a ballar, Jeff Goldblum i The Mildred Snitzer Orchestra li donaran el ritme i el swing per esdevenir Fred Astaire al saló de casa. El pianista i el seu combo aprofiten des de la primera peça, la inigualable Cantaloupe Island de Herbie Hancock, per submergir-nos en la felicitat. A partir d’aquest pròleg, s’afegeixen a l’orquestra alguns dels talents més destacats del panorama jazzístic, com Till Brönner, Imelda May, Haley Reinhart i Sarah Silverman. Tot es va gestar al començament de la tardor passada, amb dates importants com el Festival of Disruption de David Lynch a Los Angeles. La personalitat histriònica del pianista és equiparable a la melodia que ens desplaça als grans noms de les orquestres de jazz. Gran interpretació d’Imelda en el repte My Baby Just Cares for Me. Un disc únic. Bravo!

The Capitol Studios Sessions
Autor: Jeff Goldblum Discogràfica: Decca Preu: 15 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor