Music Art, l’art suprem

Al número 9 del carrer Bordeus de Barcelona, al barri de les Corts, hi ha un espai molt peculiar dedicat al bon menjar i, sobretot, a la bona música. La seva propietària, Josefine Teixidó, té un do natural per a la música i una gran sensibilitat, i s’ha proposat ajudar els joves talents a créixer amb el seu Fazioli de gran cua a Music Art Barcelona.

Tot va començar amb una cançó, ara fa 37 anys. Quan es va morir el seu pare, la Josefine li va dedicar una composició per a veu i piano. Quan es va decidir a interpretar-la, es va adonar que necessitava formació per fer-ho, perquè requeria impostar la veu. Era l’any 1987 i, després de passar per diversos professors, va topar amb Marco Evangelisti, que tenia un piano Fazioli. Ella se’n va enamorar, tot i que no toca aquest instrument. Anys més tard, se’n va comprar un de gran cua –l’únic que hi ha a Catalunya– i per cobejar-lo va pensar de muntar un local per acollir joves músics amb talent i pianistes amb prou nivell per tocar-lo. Així va néixer Music Art, una barreja entre sala de concerts, galeria d’art i restaurant, adequat per al gaudi de l’art suprem.

La història de la Josefine és ben curiosa: de petita no hi va veure fins als 11 anys, de manera que va desenvolupar molt el sentit de l’oïda. “Si a l’orquestra hi ha algú que desafina un semitò, l’orella em fa mal.” Llavors li pregunto per la música contemporània: “No m’agrada gens. Aquí ho vull tot harmònic!” De nena cantava a les celebracions de l’escola i a l’església. A partir de la cançó per al seu pare va decidir a estudiar cant i, en una classe magistral, Alfredo Kraus li va dir que “Déu l’havia dotat amb un Stradivarius vocal”. Allò li va donar ales per continuar amb el seu color de veu vellutat fins a enamorar-se del Fazioli i començar una nova aventura. Abans d’arribar al carrer Bordeus, el piano va esperar pacientment al monestir de Pedralbes. Teixidó creu que és un instrument especial, que l’han de tocar pianistes preparats. “La meva il·lusió és formar estrelles, no que vinguin formades”, diu l’amfitriona. Quan vam anar a veure Music Art, vam viure l’ambient autèntic del lloc que, insisteix Teixidó, “no és un restaurant, sinó un espai de música amb manduca”: menjar amb aires orientals, ambient càlid, pintures de compositors i cantants d’òpera de l’artista Roman de Blas, bona conversa, espai per al gaudi i, sobretot, música a dojo! La soprano Laura del Rio, acompanyada al piano de Luis Avadeño, va cantar O mio babbino caro i Silent Night. Una veu clara i dolça, jove però ben treballada, com les que vol convidar Teixidó al seu espai. “Fins i tot em plantejo atorgar premis i ajudar econòmicament els joves artistes, especialment pianistes i cantants.” La seva programació és variada, i el cost d’un espectacle amb sopar i barra lliure oscil·la entre 30 i 50 euros. Teixidó està disposada a donar oportunitats sempre que hi hagi nivell i els cantants “vinguin amb claca”. Ara, el Conservatori del Liceu hi portarà alumnes de l’últim curs per passar repertori, i el 27 de gener, Manuel Ruiz i María Ángel Leo oferiran un concert. L’horari és flexible, adaptable a esdeveniments suggeridors, però Music Art està normalment obert de dilluns a divendres als migdies. Un consell: no us perdeu I can only sing, amb lletra i música de Teixidó, arranjada i polida per Olaf Sabaté. Potser, si aneu al número 9 del carrer Bordeus de Barcelona, us la canta...