El pintor oblidat de la Rambla
Antoni Real fa més de trenta anys que treballa a TV3 i ha estat presentador de Temps de neu. Per passar el fred, és possible que li agradi escriure a la vora del foc i així va publicar Sota la neu (2010) i Salnitre (2013), ambientades en espais naturals i de trames, estructures i personatges de format tradicional.
En la tercera novel·la, aquesta interessant Pentimento, l’autor va més enllà i ens ofereix una narració en què alterna uns fragments de deliri –gens experimentals, que ningú pateixi– en què un home viatja al passat per conèixer el pintor Aleix Clapés (1850-1920) al pis on viu de la Rambla barcelonina, amb d’altres en què el mateix home conversa amb un psiquiatre del centre on està ingressat i en què toca diversos temes, com ara el fet de tenir la dona en estat vegetatiu –ha de decidir si la desconnecta o no, i això li ha provocat la crisi mental– i, especialment, molts records de la seva infantesa quan vivia al número 66 de la Rambla.
A través del text, Real fa dues reivindicacions: la de la Rambla de mitjans i finals del segle XX, diferent de l’actual i, sobretot, la de la figura del pintor Aleix Clapés, es podria dir que marginat per la història, tot i que durant alguns anys va ser considerat un gran pintor de teles i murals. Antoni Real afirma que només va tenir quatre amics, però quins quatre!: Gaudí, Verdaguer, Casas i Rusiñol.
Antoni Real no ha fet una biografia novel·lada clàssica, no ens explica la vida sencera i detallada del pintor –que és el seu besavi patern–, sinó que aplicant una estructura molt efectiva, ens mostra Clapés a flaixos, com si l’espiéssim pel forat del pany de l’estudi on treballava dia i nit. I també a través de la juganera tensió sexual entre el protagonista i la minyona i musa del pintor. Una obra agradablement curiosa i personal que manté sense esforç molts equilibris lloables.
