Teatre

BELÉN FERNÁNDEZ

Il·luminadora

“No n’hi ha prou amb il·luminar, cal transmetre”

Diuen que els il·lumi­na­dors ho miren tot amb uns altres ulls. Apre­nen contínua­ment dels efec­tes de les llums. Juguen amb els fil­tres i amb els efec­tes i, quan és útil, ho tras­lla­den a l’escena. És ofici però sobre­tot, màgia.

Què pas­sa­ria si no hi hagués cap per­sona encar­re­gada de la il·lumi­nació?
Que es per­dria part de la màgia. La llum és un ele­ment que acom­pa­nya el ves­tu­ari, l’esce­no­gra­fia, la inter­pre­tació, i dis­tin­geix el món que es pro­posa. No se li dona importància, passa des­a­per­ce­buda. Però, si no n’hi hagués, tot seria més pla, ens perdríem infor­mació.
L’elec­tri­ci­tat va per­me­tre fer el tea­tre en llocs tan­cats?
Abans ja hi havia làmpa­des d’oli. I al segle XVI amb els autos sacra­men­ta­les ja es feien repre­sen­ta­ci­ons en espais tan­cats. Però des dels grecs i romans, ja es cons­truïen els tea­tres amb el públic mirant al nord perquè mai li molestés el sol. Pin­tar de colors amb la llum es va començar a fer pin­tant ampo­lles de vidre. És evi­dent que l’elec­tri­ci­tat va ser una revo­lució.
Quina part cre­a­tiva pot tenir una il·lumi­na­dora en un pro­jecte? Us apun­teu al llarg del procés?
Depèn de la per­sona i de la situ­ació. A mi m’agrada ser-hi des del prin­cipi, anar als assa­jos, veure com creix l’obra, com es mouen els actors. Altres vega­des, arri­bes al pro­jecte amb els assa­jos ja fets, lla­vors pro­cu­res inte­grar-t’hi i fer-te’l teu en la mesura que puguis apor­tant-hi idees. Ja no tens l’opor­tu­ni­tat de la residència tècnica per pro­var efec­tes. No n’hi ha prou amb il·lumi­nar; també cal ense­nyar bé el que interessa trans­me­tre.
Quina importància té l’esce­no­gra­fia? Com s’evi­ten les ombres? 
Nor­mal­ment, el pri­mer que pre­gun­tem és com serà l’esce­no­gra­fia. Un cop resolt això, ja pots entrar a dis­se­nyar escena per escena. La gent no es fixa gaire en les ombres però nosal­tres no ho podem supor­tar, sobre­tot si ets per­fec­ci­o­nista. La pri­mera pre­missa és que esti­guin ben il·lumi­nats els ros­tres i els cos­sos dels actors, que és la part més expres­siva d’un actor.
Com es fa?  
La teo­ria diu que, per treure l’ombra, s’ha d’il·lumi­nar just al con­trari amb la mateixa potència per des­fer l’ombra. Sovint queda una petita ombra al terra. És cert que si el terra és negre s’absor­birà millor que si és un par­quet, per exem­ple. El que és clau és que la llum no taqui mai fora de l’esce­nari.
No és el mateix fer tem­po­rada i poder fer un dis­seny de llums com­plet que haver de recórrer a una cosa urgent per a bolos…
Tens raó. És molt dife­rent il·lumi­nar si estàs en un tea­tre fent tem­po­rada o fent un bolo, en què nor­mal­ment dis­po­ses de menys temps per mun­tar i menys focus. No es pot mun­tar un dis­seny de 56 focus amb 30 memòries en dues hores de mun­tatge, que s’han de pro­gra­mar a la taula de la sala. En aquest cas, has d’optar per arri­bar als matei­xos efec­tes però d’una manera més sim­ple, fent ser­vir 20 focus i no els 40 que havies pen­sat d’entrada.
I no es llo­guen focus per als bolos?
Jo em moc en el tea­tre under­ground i no ho he fet mai. D’entrada, ens sem­bla prou com­plexa la logística per afe­gir-hi els focus; pre­fe­rim adap­tar-nos al que hi ha. També passa que hi ha tea­tres que tenen molts focus bons però amb molt poc man­te­ni­ment: dels 50 que hi ha dis­po­ni­bles, només 15 fun­ci­o­nen, per exem­ple!
Varia molt la situ­ació de pre­pa­rar una funció en un lloc esta­ble d’un bolo, però és molt dife­rent el mate­rial dis­po­ni­ble si les fun­ci­ons són de tea­tre fami­liar o d’adult?
El que et tro­bes és que, en tem­po­rada, has d’adap­tar la il·lumi­nació del fami­liar al d‘adults, que ja té les bar­res ocu­pa­des i no les pots moure. Depèn de les bar­res que tens lliu­res, dels endolls, de la taula de llums, dels tipus de focus… T’hi adap­tes. S’ha de fer una pro­posta lumínica a par­tir de la rea­li­tat de cada sala, sobre­tot si hi fas tem­po­rada. La situ­ació es com­plica quan és de bolo. Perquè els pro­gra­ma­dors cre­uen que hi haurà menys neces­si­tats tècni­ques per ser un fami­liar. Em diuen que Acluca els ulls, de la Cia. Par­pe­lles, es pot fer com un con­ta­con­tes a la Bibli­o­teca. Però és un espec­ta­cle molt visual, amb un munt de focus i colors i amb tres músics i els seus ins­tru­ments a escena. I també neces­sita hores de mun­tatge perquè no es perdi la màgia.
Qui tira una funció (la il·lumina) habi­tu­al­ment? Vosal­tres? O dei­xeu indi­ca­des les ordres (pac­ta­des amb direcció) a un tècnic?
M’agrada fer-ho cada dia. Però també cal veure que com­pensi la remu­ne­ració.
És més fàcil il·lumi­nar dig­na­ment una comèdia o un drama? 
Tot és difícil. Del que es tracta és de tro­bar-hi l’essència, el que es vol trans­me­tre. Depèn de cada text en si... Hi pot haver comèdies que dema­nin molta llum i d’altres que siguin més fos­ques, amb un to més sarcàstic... Tot neces­sita que hi donem vol­tes.
Encara es fan ser­vir fil­tres per a focus? Els il·lumi­na­dors teniu dis­cus­si­ons de quins són els més ade­quats per a deter­mi­na­des esce­nes?
És cert que podem ser molt fre­aks. Plan­te­jar-nos si la lluna ha de ser blava, o blanca, o ver­me­lla. O pen­sar quin color de fil­tre és el del cap­ves­pre a la Gar­rotxa! Per apren­dre, neces­si­tes veure molt tea­tre, cal dis­po­sar d’una àmplia cul­tura visual.
S’han aca­bat els fil­tres engan­xats amb chat­ter­ton a les vise­res? 
Ara hi ha els focus de leds, que estal­vien molta feina. Perquè amb un de sol pots dis­po­sar de set colors dife­rents. Pot­ser no tenen la mateixa cali­desa però són molt pràctics. Però jo segueixo fent ser­vir fil­tres, si no hi ha la pos­si­bi­li­tat de dis­po­sar dels de leds.
Què és un gobo?
Són ele­ments que es posen davant del focus per pro­jec­tar una imatge fixa. Nor­mal­ment, es fan arte­sa­nal­ment, amb safa­tes d’alu­mini, només es poden posar en un tipus de focus.
Fa la sen­sació que sem­pre hi ha els matei­xos il·lumi­na­dors als grans tea­tres. Com s’hi pot acce­dir? Com vas començar?
Vaig començar de casu­a­li­tat. Jo havia estu­diat il·lumi­nació a Sevi­lla i va ser en un sopar d’amics a Bar­ce­lona quan va sor­gir la casu­a­li­tat d’una com­pa­nyia que bus­cava il·lumi­na­dora. Va ser com vaig entrar a Vagas y male­an­tas amb Raquel Los­cos, al Tan­ta­ran­tana. Entres en un pro­jecte en conèixer un col·lega. També es des­con­fia més d’una dona, com si no poguéssim pujar focus o enfo­car-los des de l’escala. També és com­pli­cat con­ci­liar aquesta feina de tan­tes hores a l’esce­nari amb la de ser mare. Recordo quan vam estar amb la Cia. Par­pe­lles al Tan­ta­ran­tana, vaig empor­tar-me el meu fill de 3 mesos i el meu com­pany per poder estar-hi durant el mun­tatge i en l’assaig gene­ral.
Com es pot sor­tir de la pre­ca­ri­e­tat?
No es tracta només que vul­guis acce­dir a una escena més alta, més ambi­ci­osa. Cal que el món under­ground deixi de ser pre­cari. Perquè no pot des­a­parèixer. Hi ha movi­ments que llui­ten per dig­ni­fi­car-ho com ara El Col·lec­tiu o Dones i Cul­tura, que con­cre­ta­ment se cen­tren a defen­sar els drets pro­fes­si­o­nals de les dones dins el món cul­tu­ral, però cal millo­rar les con­di­ci­ons de con­trac­tació de les sales peti­tes, que és el que la fa precària.

JORDI BOR­DES

jbor­des@​elpuntavui.​cat

ADAP­TAR-SE

“En els bolos hi ha menys mate­rial i menys temps, has d’optar per arri­bar als matei­xos efec­tes però d’una manera més sim­ple, fent ser­vir 20 focus i no els 40 que havies pen­sat d’entrada”

PRIN­CI­PIS

“Nor­mal­ment, entres en un pro­jecte escènic en conèixer un col·lega”

DIG­NI­TAT

“Cal que el món under­ground deixi de ser pre­cari. No pot des­a­parèixer”

DE PERFIL

Donar focus al que no es veu. No es tracta només d’il·luminar sinó, principalment, d’aconseguir que el públic miri un lloc concret de l’escena en un instant precís. Les il·luminacions, en realitat, es multipliquen en matisos, i troben solucions per a cada escena, sigui una escena que evoca realisme o una elevada fantasia. Belén Fernández reivindica temps per poder enfocar i dignificar la feina a les sales més petites. Després de llegir l’entrevista, veureu que els barrets al teatre es posen ensenyant el front per no tapar la cara. Que l’ombra dels peus, efectivament, passa molt desapercebuda. Que les llums surten del sostre però també dels laterals o del fons de la platea. A ‘La jaula de las locas’, per exemple, es veu l’ombra d’Alvin projectada al teló quan creua la porta del Tívoli. On hauria d’estar el focus per aconseguir l’efecte?

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor