“Encara és una referència per a autors de noves generacions”

Sí. L’Any Brossa no es planteja com un punt i a part. És només la continuació d’aquest treball de revisió i relectura de la seva obra, que és tan extensa, rica i complexa que no ens l’acabarem en un any.

El debat entre la tradició i la transgressió ja era molt present en la seva època i va ser una discussió interessant i rica que ell va viure plenament. Actualment, hi segueix havent una part de la creació poètica vinculada a l’experimentació i que està en la línia de l’obertura de la poesia que defensava Joan Brossa. Per ell, el més important era obrir nous camins, però sense tancar-ne cap dels anteriors. El seu és un llegat molt obert. Permet avançar per diferents camins. De la mateixa manera que al seu moment Brossa va ser un poeta important per a la generació dels anys setanta, hi ha tot un seguit d’autors de les noves generacions que el tenen com un dels seus poetes de referència. El que és important és que va produir una irradiació molt àmplia, perquè la seva obra abasta poesia, teatre, art, disseny, cinema... i és un dels creadors catalans cabdals del segle XX.

Sí. Internacionalitzar la figura i l’obra de Joan Brossa és un altre dels objectius de l’Any Brossa. Ell és un autor prou conegut entre nosaltres. Caldria que fos més llegit, és clar, perquè és més conegut per la seva obra visual, els seus objectes, que per la seva obra literària o pel seu teatre, i això és una de les feines a fer, donar a conèixer la complexitat i la riquesa de la seva obra. Tanmateix, és cert que una de les tasques de l’Any Brossa és que, a més de reeditar obra i que es pugui trobar més àmpliament, també es pugui conèixer a fora. L’exposició del MACBA de fa dos anys sobre l’obra de Joan Brossa és un bon instrument. Durant l’Any Brossa començarà la seva itinerància internacional, primer a l’Amèrica Llatina. És una molt bona eina per donar a conèixer Brossa fora de les fronteres del nostre àmbit lingüístic.

Sí. La intenció és que aquest any també serveixi per consolidar aquest espai. Tot just acaba de començar a funcionar, i esperem que totes les institucions puguin col·laborar per convertir-lo un dels més importants del nostre país. De la mateixa manera que Joan Miró i Antoni Tàpies tenen un espai patrimonial de referència, a partir d’ara Brossa també el té i ha de ser un lloc viu, amb exposicions, edicions, estudis, accions poètiques i arts performatives: justament amb la mateixa diversitat i complexitat artística que va tenir Joan Brossa.