“Encara és una referència per a autors de noves generacions”

Sí. L’Any Brossa no es plan­teja com un punt i a part. És només la con­ti­nu­ació d’aquest tre­ball de revisió i relec­tura de la seva obra, que és tan extensa, rica i com­plexa que no ens l’aca­ba­rem en un any.

El debat entre la tra­dició i la trans­gressió ja era molt pre­sent en la seva època i va ser una dis­cussió interes­sant i rica que ell va viure ple­na­ment. Actu­al­ment, hi segueix havent una part de la cre­ació poètica vin­cu­lada a l’expe­ri­men­tació i que està en la línia de l’ober­tura de la poe­sia que defen­sava Joan Brossa. Per ell, el més impor­tant era obrir nous camins, però sense tan­car-ne cap dels ante­ri­ors. El seu és un lle­gat molt obert. Per­met avançar per dife­rents camins. De la mateixa manera que al seu moment Brossa va ser un poeta impor­tant per a la gene­ració dels anys setanta, hi ha tot un seguit d’autors de les noves gene­ra­ci­ons que el tenen com un dels seus poe­tes de referència. El que és impor­tant és que va pro­duir una irra­di­ació molt àmplia, perquè la seva obra abasta poe­sia, tea­tre, art, dis­seny, cinema... i és un dels cre­a­dors cata­lans cab­dals del segle XX.

Sí. Inter­na­ci­o­na­lit­zar la figura i l’obra de Joan Brossa és un altre dels objec­tius de l’Any Brossa. Ell és un autor prou cone­gut entre nosal­tres. Cal­dria que fos més lle­git, és clar, perquè és més cone­gut per la seva obra visual, els seus objec­tes, que per la seva obra literària o pel seu tea­tre, i això és una de les fei­nes a fer, donar a conèixer la com­ple­xi­tat i la riquesa de la seva obra. Tan­ma­teix, és cert que una de les tas­ques de l’Any Brossa és que, a més de ree­di­tar obra i que es pugui tro­bar més àmpli­a­ment, també es pugui conèixer a fora. L’expo­sició del MACBA de fa dos anys sobre l’obra de Joan Brossa és un bon ins­tru­ment. Durant l’Any Brossa començarà la seva iti­nerància inter­na­ci­o­nal, pri­mer a l’Amèrica Lla­tina. És una molt bona eina per donar a conèixer Brossa fora de les fron­te­res del nos­tre àmbit lingüístic.

Sí. La intenció és que aquest any també ser­veixi per con­so­li­dar aquest espai. Tot just acaba de començar a fun­ci­o­nar, i espe­rem que totes les ins­ti­tu­ci­ons puguin col·labo­rar per con­ver­tir-lo un dels més impor­tants del nos­tre país. De la mateixa manera que Joan Miró i Antoni Tàpies tenen un espai patri­mo­nial de referència, a par­tir d’ara Brossa també el té i ha de ser un lloc viu, amb expo­si­ci­ons, edi­ci­ons, estu­dis, acci­ons poètiques i arts per­for­ma­ti­ves: jus­ta­ment amb la mateixa diver­si­tat i com­ple­xi­tat artística que va tenir Joan Brossa.