L’ànima negra d’Andreu Martín

Això és un ambiciós pro­jecte edi­to­rial que va més enllà d’un lli­bre. És la Bibli­o­teca Andreu Martín que ha ence­tat l’edi­to­rial Efadós. Amb aquell risc latent de morir d’èxit, la novel·la negra viu moments de glòria. Andreu Martín (1949) és, a hores d’ara, el pare del gènere a casa nos­tra. Actiu, savi i bri­llant, la seva tra­jectòria és impa­ga­ble, prolífica, vari­ada i ben llu­mi­nosa.

Ara la feina que ha de fer és pre­sen­tar als lec­tors allò que li agrada, aquells lli­bres que ha lle­git i que l’han cap­ti­vat, l’han ins­pi­rat o l’han emo­ci­o­nat, mirar d’omplir una escletxa amb la com­bi­natòria de clàssics i con­tem­po­ra­nis sota el prisma del seu gust per­so­nal i, recu­pe­rant en certa manera l’espe­rit de La Cua de Palla, aquell mate­rial que cons­tru­eix els som­nis.

Una col·lecció eclèctica, oberta i sin­gu­lar que, d’entrada defu­girà els con­tem­po­ra­nis, però que vol fixar la mirada en autors cata­lans que han repre­sen­tat els moments àlgids del gènere com Jaume Ribera, amb qui Martín va crear el Joan Anguera, àlies Fla­na­gan, i Mari­ano Sánchez Soler, un valencià autor d’obres com Carne fresca i Festín de tibu­ro­nes.

De tota manera, per tal d’evi­tar malen­te­sos, l’Andreu llança un avís per a nave­gants: no publi­carà autors que el per­se­guei­xin, serà ell qui per­se­guirà els autors.

El cer­vell lec­tor de Martín tre­ba­llant per recu­pe­rar peces mítiques que no es poden tro­bar en català, un repte interes­sant i atrac­tiu que s’ha ence­tat amb L’assassí dins meu, de Jim Thomp­son, traduïda per Alba Dedeu; El gos dels Basker­vi­lle, traduïda per Ernest Riera i Sopar per a ogres, de Manuel Quinto Grané, que con­ti­nuarà amb Den­nis Lehane i James Elroy i que té la mirada posada en autors com Ruth Ren­dell, Ed McBain, Boris Vian i Ches­ter Himes. Una magnífica i dis­creta manera de reme­nar la bibli­o­teca per­so­nal del gran Andreu Martín.