L’ànima negra d’Andreu Martín

Això és un ambiciós projecte editorial que va més enllà d’un llibre. És la Biblioteca Andreu Martín que ha encetat l’editorial Efadós. Amb aquell risc latent de morir d’èxit, la novel·la negra viu moments de glòria. Andreu Martín (1949) és, a hores d’ara, el pare del gènere a casa nostra. Actiu, savi i brillant, la seva trajectòria és impagable, prolífica, variada i ben lluminosa.

Ara la feina que ha de fer és presentar als lectors allò que li agrada, aquells llibres que ha llegit i que l’han captivat, l’han inspirat o l’han emocionat, mirar d’omplir una escletxa amb la combinatòria de clàssics i contemporanis sota el prisma del seu gust personal i, recuperant en certa manera l’esperit de La Cua de Palla, aquell material que construeix els somnis.

Una col·lecció eclèctica, oberta i singular que, d’entrada defugirà els contemporanis, però que vol fixar la mirada en autors catalans que han representat els moments àlgids del gènere com Jaume Ribera, amb qui Martín va crear el Joan Anguera, àlies Flanagan, i Mariano Sánchez Soler, un valencià autor d’obres com Carne fresca i Festín de tiburones.

De tota manera, per tal d’evitar malentesos, l’Andreu llança un avís per a navegants: no publicarà autors que el persegueixin, serà ell qui perseguirà els autors.

El cervell lector de Martín treballant per recuperar peces mítiques que no es poden trobar en català, un repte interessant i atractiu que s’ha encetat amb L’assassí dins meu, de Jim Thompson, traduïda per Alba Dedeu; El gos dels Baskerville, traduïda per Ernest Riera i Sopar per a ogres, de Manuel Quinto Grané, que continuarà amb Dennis Lehane i James Elroy i que té la mirada posada en autors com Ruth Rendell, Ed McBain, Boris Vian i Chester Himes. Una magnífica i discreta manera de remenar la biblioteca personal del gran Andreu Martín.