Fins a 20 cops honestos

Oscar Wilde va fer escarni de la hipo­cre­sia social amb un diver­tit equívoc: La importància de ser Frank. L’ambigüitat arren­cava del mateix títol ori­gi­nal, The impor­tance of being Ear­nest, en què es jugava amb la paraula Earnst (el nom del pro­ta­go­nista, Ernest, i l’adjec­tiu honest). Jaume Melen­dres va tenir la pen­sada de can­viar el nom d’Ernest pel de Frank per man­te­nir l’equívoc en la tra­ducció cata­lana. Des de lla­vors, en català, Ernest ha estat sem­pre Frank en aquest mun­tatge. La pro­posta de David Sel­vas per a la pro­ducció (estre­nada amb èxit al TNC i que va fer sold outs l’estiu pas­sat al Poli­o­rama) també sem­bla que serà una referència ben acon­se­lla­ble de seguir, a par­tir d’ara. La filla, en comp­tes d’escriure un die­tari, ha fet un cançoner. I així, gui­tarra en mà, amb un jardí de tes­tos amb rodes que van i tor­nen, se li dona un toc indie molt més gam­berro.

És així com els pati­ments i els secrets fami­li­ars de l’aris­tocràcia anglesa cobren un to d’humor sur­re­a­lista, molt pro­per a l’absurd (es pot con­fon­dre una per­sona entre una novel·la i una cri­a­tura, per molta neces­si­tat que tin­gui d’anar al lavabo?) I, en aquesta clau, el drama esdevé comèdia escla­tant, hila­rant. El públic fins i tot es pot riure de si mateix per agrair els happy end més ensu­crats, tan poc creïbles com l’ena­mo­ra­ment platònic de la ins­ti­tu­triu i el mossèn. És un entre­te­ni­ment ben fet, amb la seva petita dosi de cinisme cap a les for­mes soci­als d’abans (que avui s’han meta­bo­lit­zat i arre­len en altres bases filo­so­fals).

La Bru­tal va veure, de seguida, que el reclam fun­ci­o­nava. Es van posar a la venda les entra­des del Poli­o­rama quan tot just havien estre­nat a la Sala Petita (amb tot el paper exhau­rit). No és d’estra­nyar que els tea­tres muni­ci­pals (n’han que­dat fora algu­nes sales perquè l’esce­no­gra­fia no hi hau­ria cabut) l’hagin vol­gut fit­xar per a la seva car­te­llera. I més, amb la garan­tia que el repar­ti­ment és l’ori­gi­nal del TNC. L’hones­te­dat al davant de tot.