Articles

PATRIMONI INTEL·LIGENT

Les tecnologies més avançades en reconstrucció virtual es comencen a desplegar amb força als jaciments i espais patrimonials. Aplicacions per a dispositius mòbils i ulleres 3D amb tècniques de realitat augmentada deixen enrere les audioguies i permeten gaudir del patrimoni com una experiència immersiva. Tot està pensat per a l’anomenat turista hiperconnectat

HIPERCONNECTATS
“El concepte de turista hiperconnectat és incipient; està començant en aquest segle XXI, però ja és imparable”
L’AUDIOGUIA, ENRERE
“L’aplicació Imageen ve per substituir les audioguies, perquè no només dona àudio, sinó vídeo i imatge de realitat augmentada. Tot i això, cal un procés d’implantació”
MUSEUS A CEL OBERT
“El futur de les ciutats que tenen un patrimoni important és convertir-se en museus per si mateixes”

Si pas­se­gen per la plaça de la Font de Tar­ra­gona, segu­ra­ment els cos­tarà ima­gi­nar que fa dos mil anys, en aquell mateix espai que ara tre­pit­gen, els romans hi dis­pu­ta­ven les popu­lars cur­ses de car­ros. Estan damunt del que era el gran circ romà, i del qual es con­ser­ven res­tes, però no totes ni en tota la seva alçària. Igual­ment, si van als jaci­ments d’Empúries i d’Ullas­tret, pot­ser se’ls farà difícil ima­gi­nar com eren aque­lles pedres –algu­nes aixe­ca­des a pocs metres del terra– en la seva època d’esplen­dor. Per això els encar­re­gats de la gestió patri­mo­nial se les han empes­cat per fer més ente­ne­dora la visita i ofe­rir al visi­tant apli­ca­ci­ons pio­ne­res en la recons­trucció vir­tual a través de les noves tec­no­lo­gies. Amb unes ulle­res de rea­li­tat vir­tual 3D o amb una tau­leta que ofe­reix recre­a­ci­ons històriques amb tècni­ques de rea­li­tat aug­men­tada, el turista ja pot veure, o més ben dit, viure, una experiència immer­siva. El con­junt arqueològic de Tàrraco i els jaci­ments d’Empúries i Ullas­tret són tres exem­ples de com el patri­moni antic es torna intel·ligent i pren vida, gràcies a les tec­no­lo­gies més avançades del segle XXI. És una fines­tra al pas­sat amb eines del futur.

En l’avenç d’aques­tes noves tec­no­lo­gies apli­ca­des al patri­moni hi té molt a veure el crei­xe­ment impa­ra­ble dels ano­me­nats turis­tes hiper­con­nec­tats, aquells que no només pla­ni­fi­quen els seus viat­ges a través de dis­po­si­tius mòbils, sinó que també volen viure experiències amb aques­tes eines. “Tenim la neces­si­tat per­ma­nent de con­nexió amb les xar­xes”, reco­neix Laura Romero, mem­bre de l’equip tècnic del jaci­ment d’Ullas­tret.

Una de les acci­ons pio­ne­res és la que s’ha implan­tat al patri­moni romà de Tar­ra­gona. Es tracta d’Ima­geen Tàrraco, una apli­cació de rea­li­tat aug­men­tada (és a dir, que es pot veure com el monu­ment recu­pera, amb imat­ges vir­tu­als, el volum que tenia en l’anti­gui­tat) que van enge­gar el 2015 Andrés Ser­rano i l’empresa Digi­visión, que ha estat la pri­mera al món a recons­truir vir­tu­al­ment una ciu­tat antiga com­pleta: Tar­ra­gona. “Pocs mesos després ho va fer IBM amb Pom­peia, però vam ser els pri­mers al món”, asse­nyala José Anto­nio Muñiz, direc­tor d’aquesta empresa amb seu a Reus, al Baix Camp, i que també va ser de les pri­me­res a Europa a crear ani­mació per ordi­na­dor: “Sem­pre hem estat a l’avant­guarda”, pre­su­meix Muñiz.

Què és Ima­geen Tàrraco? Doncs una apli­cació –que es pot des­car­re­gar de manera gratuïta– dis­po­ni­ble per a mòbils, tau­le­tes i ulle­res 3D que pro­posa, amb tècni­ques de rea­li­tat vir­tual, una experiència immer­siva a l’antiga Tàrraco i que recrea vir­tu­al­ment l’amfi­te­a­tre, el circ romà, el fòrum de la Colònia, el recinte de culte i el pont del Dia­ble. En els pri­mers catorze mesos de fun­ci­o­na­ment d’Ima­geen es van superar les 150.000 descàrre­gues i les visi­tes a aquests monu­ments van aug­men­tar un 25%. Digi­visión i l’Ajun­ta­ment ja estan tre­ba­llant per ofe­rir altres monu­ments amb aquesta tec­no­lo­gia, com ara la capçalera del circ i l’arc de Berà, tots decla­rats patri­moni mun­dial de la Unesco. El visi­tant se situa en aquests punts i, a través de la tau­leta, el telèfon mòbil i les ulle­res 3D pot veure in situ com era aquell lloc fa més dos mil anys gràcies a imat­ges de rea­li­tat aug­men­tada gene­ra­des per ordi­na­dor. “I no només podrà veure què era des del punt de vista d’arqui­tec­tura, sinó que incor­po­rem la part expe­ri­en­cial. Si van a plaça de la Font de Tar­ra­gona, veu­ran com el circ romà coin­ci­deix amb la plaça, però també hi podran veure les cur­ses de qua­dri­gues i el públic ani­mant. I si van a l’amfi­te­a­tre podran veure les llui­tes de gla­di­a­dors... No només ense­nyem què hi havia en aquell lloc, sinó també què hi succeïa”, explica Muñiz.

El jaci­ment de la Llosa de Cam­brils (Baix Camp), la ruta medi­e­val de l’Espluga de Fran­colí (Conca de Bar­berà) i el jaci­ment d’Empúries (Alt Empordà) són altres espais patri­mo­ni­als que dis­po­sen de punts pre­pa­rats per gau­dir de l’apli­cació.

El Museu d’Arque­o­lo­gia de Cata­lu­nya (MAC)-Empúries també va posar en marxa l’estiu pas­sat una ini­ci­a­tiva que per­met als visi­tants sub­mer­gir-se en l’anti­gui­tat a través de la rea­li­tat vir­tual. El cen­tre s’ha dotat d’ulle­res en 3D i de tau­le­tes per ofe­rir als turis­tes veure com era el fòrum de la ciu­tat antiga. També estan a punt de pre­sen­tar la visió amb ulle­res 3D de l’àgora i l’estoa. La recons­trucció vir­tual no s’ha fet de tot el con­junt, sinó de punts deter­mi­nats del jaci­ment. La idea, segons Joa­quim Tre­mo­leda, con­ser­va­dor i arqueòleg d’Empúries, és anar incor­po­rant pro­gres­si­va­ment altres espais a les noves tec­no­lo­gies. El nou iti­ne­rari s’afe­geix als espais audi­o­vi­su­als ja oberts al públic (el de ben­vin­guda i el del crip­topòrtic de la domus de mosaics). És l’empresa Vir­tus Màgic la que ha desen­vo­lu­pat una apli­cació que pro­por­ci­ona infor­mació addi­ci­o­nal sobre el jaci­ment.

Al nou cen­tre de recepció de visi­tants s’ofe­reix una pre­sen­tació gene­ral de l’antiga ciu­tat grega i romana d’Empúries “que com­bina infor­mació i rea­li­tat vir­tual, sobre­tot del pale­o­pai­satge”. “Amb això el visi­tant es pot fer una idea de la glo­ba­li­tat del jaci­ment, perquè quan és a dins només en veu una part, i també de com seria el pai­satge antic. Aquest és un gran recurs perquè per­met, molt gràfica­ment, mos­trar coses que sovint són molt com­pli­ca­des de poder expli­car. Es fa molt més ente­ne­dor el jaci­ment”, asse­nyala Tre­mo­leda. Per a l’any que ve es pre­veu la remo­de­lació de la sala per­ma­nent d’expo­sició, que també incor­po­rarà imat­ges de rea­li­tat vir­tual en 3D. “Com que ja tenim el públic, sobre­tot el jovent, habi­tuat amb aquest mitjà, hem de posar els recur­sos que par­lin el seu llen­guatge i que, alhora, siguin de molta qua­li­tat”, diu Tre­mo­dela. “En el sec­tor del patri­moni, ens hem d’anar adap­tant a les noves tec­no­lo­gies”, afe­geix.

La mateixa empresa Vir­tus Magic ha desen­vo­lu­pat la visita vir­tual amb ulle­res 3D en un altre jaci­ment de les comar­ques giro­ni­nes: la vil·la romana Vilauba (Camós).

Ullas­tret

El des­ple­ga­ment de les tècni­ques de recre­ació vir­tual als espais patri­mo­ni­als ja és impa­ra­ble. El con­junt d’Ullas­tret dis­posa d’una res­ti­tució vir­tual en 3D de tot el con­junt. L’estiu del 2016 es va inau­gu­rar una sala immer­siva on es pro­jecta un audi­o­vi­sual que mos­tra la res­ti­tució en 3D de la ciu­tat ibèrica: “En ser una sala immer­siva, el visi­tant té la sen­sació d’estar pas­se­jant pel jaci­ment”, explica Laura Romero, mem­bre de l’equip tècnic del MAC Ullas­tret. Un equip mul­ti­dis­ci­pli­nari for­mat per arqueòlegs i espe­ci­a­lis­tes en mode­lat 3D va reco­llir tota la infor­mació arqueològica i la va inter­pre­tar per tal de dur a terme la recons­trucció volumètrica. Una de les pecu­li­a­ri­tats és que “el procés no s’ha dut a terme amb les eines informàtiques habi­tu­als empra­des en arqui­tec­tura o arque­o­lo­gia, sinó amb una eina de cons­trucció de vide­o­jocs”, asse­nya­len els res­pon­sa­bles del jaci­ment. Con­cre­ta­ment, s’ha triat Unreal Engine, una tec­no­lo­gia de vide­o­jocs apli­cada a la inter­pre­tació del patri­moni. Ullas­tret dis­posa d’ulle­res de rea­li­tat vir­tual HTC Vive, que de moment es mos­tren només en con­gres­sos espe­ci­a­lit­zats: “Habi­tu­al­ment no es posen a dis­po­sició dels visi­tants perquè seria com­pli­cat recórrer tot el jaci­ment amb les ulle­res”, diu Romero. Ella mateixa avança que estan tre­ba­llant en la recons­trucció en 3D d’un altre ele­ment del jaci­ment, que es pre­sen­tarà aquest any.

Tot ple­gat suposa la fi de les audi­o­guies? Pels ges­tors patri­mo­ni­als aquesta eina encara té recor­re­gut. “Ima­geen és un pro­ducte que ve per subs­ti­tuir les audi­o­guies, perquè és molt més: no només et dona àudio, sinó també vídeo i imatge de rea­li­tat aug­men­tada vir­tual. Ima­geen i altres apli­ca­ci­ons que sor­ti­ran com aquesta estan des­ti­na­des a subs­ti­tuir les audi­o­guies, però cal un procés d’implan­tació”, reco­neix José Anto­nio Muñiz.

Tàrraco i Empúries, en un documental capdavanter en recreació virtual

El conjunt de Tàrraco i el jaciment d’Empúries apareixen en una sèrie documental capdavantera en recreació virtual, Ingeniería romana, que produeix l’empresa Digivisión. Els dos primers episodis, dels vuit que tindrà, es van estrenar a finals del 2015 a Televisió Espanyola. I dijous passat, 14 de febrer, es van estrenar els dos següents. De 55 minuts de durada cada un, és una gran producció per la qualitat i els mitjans tècnics que utilitza. La producció costa uns 2 milions d’euros, finançats en bona part per Digivisión. Aquesta productora disposa de l’ajut de les empreses Structuralia i Gradhermetic, a més d’administracions públiques, com ara l’Ajuntament de Tarragona. Pels responsables patrimonials de Tàrraco i d’Empúries aparèixer en aquesta sèrie és la millor eina de promoció.“Són productes que ajuden molt a la difusió i a poder arribar més al públic”, assenyala Joaquim Tremoleda. “Quan es fan documentals al sud d’Europa, solen ser produccions de baix cost i difícilment captiven en mercats internacionals. El nostre objectiu, però, és vendre’l a moltes televisions de l’estranger. Tot i que fer això sense ser la BBC no és fàcil”, diu el director de la sèrie, José Antonio Muñiz.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor