Arts visuals

En blanc i negre

“Existeixen el blanc i el negre lliures del tot d’altres tonalitats?”

Joa­quim Chancho (Riu­doms, 1943) és pin­tor, gra­va­dor, dibui­xant, autor de lli­bres d’artista, cre­a­dor d’ins­tal·laci­ons amb peces seri­a­des i de murals efímers que dia­lo­guen amb l’espai i amb els espec­ta­dors. L’abs­tracció, la geo­me­tria ine­xacta i el signe gràfic (en oca­si­ons cal·ligràfic), defi­nei­xen la seva obra, molt reco­ne­guda en el pano­rama de l’abs­tracció a Cata­lu­nya i a Espa­nya

Anna Mas Pro­jects pre­senta a la seva gale­ria i a la fira ARCO de Madrid obres fetes entre el 1972 i el 2017, i ha esco­llit una selecció de pin­tu­res i dibui­xos rea­lit­zats en blanc i negre. El tema que dona argu­ment a l’expo­sició té fona­ment, perquè gai­rebé en totes les eta­pes de la tra­jectòria d’aquest pin­tor es tro­ben sèries en què domi­nen el blanc i el negre. Pot­ser se cen­tra en aquests colors per dei­xar el màxim pro­ta­go­nisme al dibuix i a la forma, o bé aplica un reduc­ci­o­nisme que situï en pri­mer pla el tre­ball amb el gest o la com­po­sició.

De la mateixa manera que, en oca­si­ons, Chancho limita el color, també pro­du­eix sèries en què res­trin­geix la forma a figu­res abs­trac­tes, a línies i a sig­nes gràfics o ges­tu­als. El mini­ma­lisme, l’abs­tracció i la con­tundència com­po­si­tiva guien una obra en què no evita l’expe­ri­men­tació ni el risc. Con­fronta estruc­tu­res exac­tes amb sig­nes ges­tu­als i, cada cop més, ha dei­xat espai a la geo­me­tria apro­xi­ma­tiva i al traç espon­tani, incor­po­rant de manera natu­ral allò ine­xacte.

Joa­quim Chancho és un pin­tor de capes; en les sèries colo­ris­tes dels anys noranta jugava amb la trans­parència de la pin­tura a l’aigua o a l’oli. En les pin­tu­res a l’oli poste­ri­ors, actua super­po­sant grui­xu­des capes de colors dife­rents que sem­pre dei­xen ras­tres de la interacció dels tons. De vega­des, tre­ba­lla fent reser­ves o ras­pats de la pin­tura a la manera d’un esgra­fiat per recu­pe­rar els colors d’estrats infe­ri­ors.

La interacció d’ele­ments opo­sats és cons­tant en el procés cre­a­tiu de Chancho. L’espec­ta­dor és inter­pel·lat per un joc de con­tra­ris: geo­me­tria i gest lliure, ver­ti­cal i horit­zon­tal, for­mes i línies, qui­e­tud i movi­ment, har­mo­nies i con­tras­tos, ordre i agi­tació. Per exem­ple, en diver­ses obres de l’expo­sició En blanc i negre, no tot és blanc i negre. Apa­rei­xen ras­tres d’altres colors que s’han bar­re­jat amb el blanc o el negre, hi ha gam­mes de negres que res­so­nen a gris, a ver­mell, a blau; blancs que se’n van cap a dife­rents ocres. Hi ha tra­ces de color que estan al dar­rere, semi­o­cul­tes o latents, però que es dei­xen veure. Fins al punt que mirem les obres i ens pre­gun­tem: “Són en blanc i negre?” Exis­tei­xen el blanc i el negre lliu­res del tot d’altres tona­li­tats, de refle­xos o de ves­ti­gis de color?

Joaquim Chancho. En blanc i negre Galeria Anna Mas Projects. L’Hospitalet de Llobregat. Fins al 16 de març del 2019 http://www.anamasprojects.com/projects/joaquim-chancho-blanc-i-negre/
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.