“Les històries de ‘Train Kids’ es basen en casos reals”

Sempre he volgut escriure una novel·la sobre joves refugiats, perquè la migració és un dels temes centrals del nostre temps, i és especialment important que els joves el tractin. Durant molt de temps, vaig estar buscant el punt de partida correcte per treballar aquest tema de manera literària. Fins que un dia vaig llegir un informe de la revista Geo, que tractava sobre els joves refugiats a Mèxic. L’informe em va fascinar, i així vaig tenir la idea de la novel·la. A partir d’aquí, vaig poder descriure els pensaments i els sentiments dels joves refugiats de molt a prop, però sempre donant-li una aparença de novel·la d’aventura emocionant, que pogués agradar als joves.

Per preparar la novel·la, vaig anar a Mèxic i vaig passar-hi unes quantes setmanes per conèixer joves refugiats i parlar sobre els motius de la seva fugida, les seves experiències i els seus somnis. Les històries dels adolescents es van convertir en la base més important de la novel·la. Per tant, els personatges principals, en Miguel, en Fernando, en Jaz, l’Ángel i l’Emilio es remunten a casos reals que vaig conèixer a Mèxic. Els seus noms, però, són inventats i, sobretot, diverses persones reals s’han fusionat en un sol caràcter.

Perquè la situació allà proporciona un accés particularment emocionant i impressionant al tema. De fet, hi ha molts paral·lelismes entre la situació a Europa i a l’Amèrica Central i del Nord. A l’Amèrica Central, els migrants fugen especialment de la pobresa i del delicte; a l’Àfrica i a l’Orient Mitjà, fugen sobretot de la pobresa i de la guerra. De la mateixa manera que els Estats Units volen resoldre el problema a través de Mèxic, la UE vol que sigui resolt per Turquia o Líbia. I hi ha un debat ideològic sobre la migració als Estats Units, així com a Europa, que domina la política. Els paral·lelismes són molt clars, tots els lectors de la novel·la els reconeixeran.

A Europa, com als Estats Units, hi ha una creixent insatisfacció de la gent amb la seva situació. Tenen por de les conseqüències de la globalització i de la digitalització, senten que ja no estan representades per la política, i amb la darrera crisi financera la seva situació ha empitjorat. La ira i la impotència resultants no han trobat cap altra sortida que aquesta. En els últims anys, els populistes de dretes han trobat una manera d’explotar aquesta insatisfacció per als seus propòsits. Això ha donat lloc a la victòria electoral de Donald Trump, al Brexit i a l’auge de partits d’extrema dreta en gran part d’Europa. En aquest context, els refugiats són una simple imatge enemiga que als populistes els va bé per guanyar vots. Malauradament, amb l’ajuda de les xarxes socials, això s’ha estès a àmplies capes de la població, tant a Europa com als Estats Units.

M’agrada especialment escriure per a joves, i en el transcurs de la meva carrera he desenvolupat una manera d’introduir amb èxit determinats temes difícils per als lectors joves, i inspirar-los amb novel·les com Train Kids. Escriure per a lectors joves és un gran repte, i crec que és especialment important que els escriptors atenguem aquests lectors. Les descripcions de la violència es dosifiquen en la novel·la, en comparació amb la realitat, tenint en compte les edats dels lectors. Els aspectes més brutals de la realitat no es representen directament, sinó que es mostren a través de les històries d’en Fernando. Es tracta d’un recurs literari per fer que un assumpte tan dur sigui suportable per als lectors joves.

Ja he organitzat més de sis-centes lectures de Train Kids en escoles. A tot arreu, tant a Alemanya, com a Mèxic o com aquí, a Catalunya, els estudiants estan molt emocionats. Poden empatitzar molt bé amb els protagonistes i molts cops em diuen que han après de la novel·la la sort que tenen amb les seves pròpies vides, que sovint no aprecien. A més, estan impressionats per la profunda amistat que es desenvolupa entre els protagonistes. De vegades, després de les lectures se m’apropen alguns alumnes explicant-me que ells han fugit de l’Afganistan, o de Síria o d’Àfrica, i m’expliquen fins a quin punt la novel·la els ha fet recordar les seves pròpies experiències. Això m’ha passat sovint i m’arriba moltíssim.

D’aquí a unes setmanes es publicarà la meva nova novel·la. La vaig crear a partir de moltes descripcions de joves refugiats que arribaven a Alemanya des de l’Afganistan. A molts d’ells, els vaig conèixer a través de Train Kids, i els vaig fer parlar sobre les seves experiències. La novel·la es titula Over the mountains and over the sea i descriu el destí de Soraya, de 14 anys, i Tarek, de 15 anys. Tots dos han de fugir de l’Afganistan per diversos motius. La primera part de la novel·la descriu els motius de la seva fuga; la segona part, el viatge a través de l’Iran, Turquia i Grècia, ja a Europa, i la tercera part, la seva arribada a Alemanya. Seria molt feliç si aquesta novel·la, com Train Kids, es pogués traduir al català.