Més enllà la construcció del barri de la Plata

Un dels llibres més importants de la collita del 2018 va ser El barri de la Plata, de Julià Guillamon, que evolucionava d’un registre autobiogràfic cap al drama de dos dels protagonistes, els pares de l’autor. Constatació de la vida amarga, el llibre era, però, un cant a l’esperança en què el cronista alterava la seva percepció, en alguns moments més tendra i involucrada, en d’altres distant i amb el judici que atorga la primera persona. Indagava sobre l’espai geogràfic, una idea que sempre l’ha interessat. Quan el vaig conèixer, a començament dels anys vuitanta, recordo que s’interrogava sobre els camps de la percepció de Paul Virilio o sobre la manera d’involucrar-se d’Edmund Wilson.

Uns mesos després de la publicació, Guillamon ens ofereix una seqüela, una mena d’espai extra, a El tren de la bruixa, que resulta complementari i suplementari del primer. Tot i que El barri de la Plata era una novel·la de no-ficció, El tren de la bruixa és com un recull de contes, semblant al capítol 62 que se li escapava a Cortázar de Rayuela. L’autor ens mostra els seus orígens valencians –recordo com li agradava el bar Barrachina del centre de València o com esmenta l’orxateria Tío Che–, la fonda de la seva mare a Arbúcies, els racons del seu Poblenou natal i el vessament cerebral que va patir la seva companya Cris.

És un Guillamon allunyat de la posició de crític que exerceix sense concessions. Aquí trobem un personatge més humà: “Em passa sovint quan vinc al Poblenou: estic content de tornar a casa i tot em fa riure.”El tren de la bruixa és el quadern de bitàcola de l’escriptor, amb fotografies de l’àlbum familiar, com la que el veiem torejant al bar Roure de Gràcia, que durant anys ha estat el seu segon despatx.

Macy Gray s’ha convertit en un dels grans valors de la música nord-americana. Fa quinze anys que navega sobre les ones i tots els problemes personals han quedat arxivats davant el nou àlbum, Ruby, la intenció del qual és tornar a col·locar cançons que encomanin les ganes de viure. Des de la primera, amb una instrumentació espectacular, el nou disc es mou pel soul i el gòspel abraçant el rap i el dance. Gray ha superat els seus problemes amb l’alcohol, i Ruby és un renaixement en tota regla, dotze temes plens de força que podrien semblar trets d’un recopilatori d’èxits. La contestatària Over you esdevé una declaració de principis sobre el final de les addiccions, cosa que celebrem perquè Gray és un tros d’artista, una de les grans estrelles del firmament actual. En el registre de gòspel, com a tema, White man és senzillament insuperable.