L’ametller de Narcís Comadira

El diumenge 10 de febrer, es va produir una notícia cultural de primera magnitud que va tenir una cobertura més aviat irregular en els mitjans de comunicació. I la poca cobertura que va merèixer la notícia va ser per raons clarament equivocades: la presència i participació del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i unes declaracions de signe polític de l’Honorable Consellera de Cultura, Laura Borràs.

Des de l’any 1924, quan es va plantar un ametller al costat de la tomba de Joan Maragall, la família del poeta i els seus admiradors celebren el segon diumenge de febrer, cap al migdia, l’anomenada Festa de l’Ametller Florit. Durant l’acte, discret però commovedor, es llegeixen poemes de Maragall i s’interpreten cançons i peces musicals que arrenquen de textos del poeta.

La notícia cultural, una notícia que mereixia més relleu, era la intervenció de Narcís Comadira, el poeta convidat de l’edició de la Festa de l’Ametller Florit d’enguany. Sort en tenim, que Manel Artigues va filmar la lectura de Comadira i l’ha penjada a YouTube, i sort en tenim, que Núvol va reproduir el poema inèdit, Ametller florit, “escrit expressament per a aquesta ocasió”, “una estrena mundial”, va dir el poeta, en un gest d’autoironia.

Sense grans proclames retòriques i sense gens d’afectació, Comadira va llegir tres poemes, dos d’inèdits magnífics i Goigs a la Verge de Núria de Maragall. El primer inèdit era, naturalment, Ametller florit, una represa dels poemes que Maragall va dedicar al tema: L’ametller, publicat a Les disperses (1904) i Els ametllers (Fulls de dietari 1901), a Enllà (1906). La represa de Comadira és excel·lent i dona molt de joc si la llegim al costat dels originals maragallians. A més, es nota que no és fruit de la improvisació.

Després, com qui no vol la cosa, Comadira va llegir un segon poema inèdit extraordinari, En el laberint, que acaba amb uns versos lapidaris i insòlitament bons: “Veig la història que passa, agra i sense consol, sobre el gel de la terra. Ben perdut en aquest laberint d’ignomínia, no pas per mi tot sol, prego sinó per tots.” No cal dir que aquests versos finals d’En el laberint valen més que tot el veritable riu de tinta que s’ha vessat sobre la situació actual del país.

I finalment, Comadira va tancar la seva intervenció amb la lectura de Goigs a la Verge de Núria, de Poesies (1895). Mai he sentit una lectura millor d’aquest poema! I els versos finals de la desena estrofa, “Deu ànima a les tenebres! Deu-nos la fe de la nit!…”, van ressonar de manera molt i molt especial davant del públic aplegat al petit cementiri de Sant Gervasi.

Aquesta va ser la gran notícia del dia. Una notícia que concerneix tot el país. Una notícia que mereixia la màxima cobertura.