Barrejar contrastos per tenir l’equilibri
De vegades, una parella té un fill o filla tranquil i un d’hiperactiu. Cap dels dos extrems són convenients, si arriben al límit. I aquest divertit àlbum ens vol mostrar que barrejant-los es pot assolir un cert equilibri, tot i que els dos nens protagonistes no són germans, només veïns.
Ella és la nena huracà que, ja des de moment de néixer, és un cul inquiet, espavilada, divertida, optimista, inconscient, ràpida... ningú la pot aturar. La seva mascota és un cadell de gos que està encantat amb l’activitat constant, com ella.
Ell és el nen esponja –res a veure amb el Bob que viu al fons del mar–, silenciós, prudent, observador, poruc, aturadet, saberut... insipidot. La seva mascota és una tortuga, és clar.
Lucía Serrano –il·lustradora madrilenya, barcelonina d’adopció–, aplica el seu estil net, detallista, directe i simpàtic a un recurs molt efectiu: per mostrar l’acceleració de moviments de la nena, la representa cinc, sis, set cops en un mateix espai fent diverses coses.
Aquest és el vuitè àlbum que Animallibres publica del psicòleg Ilan Brenman, després de títols com ara Les princeses també es tiren pets, El pare és meu i Juguem?
En aquest cas, Brenman vol mostrar amb humor i un plantejament molt simètric que les diferències entre les persones no ens allunyen, ens enriqueixen.
