TÀPIES, VIGENT
La galeria Mayoral sorprèn en el seu trentè aniversari amb una exposició d’Antoni Tàpies que explora la vigència de l’artista en la Catalunya actual
Un artista que innova i experimenta en el llenguatge artístic, amb una forta actitud crítica, compromès amb el seu context social i polític, amb una particular visió humanista de l’art social, seria possible avui dia? Parlem d’Antoni Tàpies (1923-2012) i de la interessant perspectiva que ofereix l’exposició Tàpies Avui, a la Galeria Mayoral de Barcelona, coincidint amb el trentè aniversari de la sala.
L’exposició explora la vigència de Tàpies a través d’un breu però intens recorregut per onze obres de l’artista, que s’estenen des dels anys cinquanta del segle passat fins a principis del segle XXI. Aquesta circumstància permet veure l’evolució formal i l’experimentació creativa de Tàpies, així com la permanència de la profunda càrrega crítica i ideològica de les seves obres. “Les formes caducades no poden aportar idees actuals. Si les formes no són capaces de ferir la societat que les rep, d’irritar-la, d’inclinar-la a la mediació, de fer-li veure que es troba endarrerida, si no són un revulsiu, no són una obra d’art autèntica”, escrivia Tàpies l’any 1955 en l’article Art-idea, publicat a la revista Destino i reproduït en part en el text de l’exposició.
ACTITUD CRÍTICA
Arnau Puig, amic de l’artista, expert en la seva obra i company de militància artística des de la fundació del grup Dau al Set, és el comissari de la mostra. Puig, que col·labora en aquesta setmanari, defensa la vigència de l’actitud crítica de Tàpies. Les seves obres, explica Arnau Puig, “són pura expressió emocional: com un clam”, i no responen únicament a la subjectivitat de l’artista, sinó a “la seva actitud crítica cap al context politicosocial i geogràfic concret”. “Tàpies va realitzar cada obra en cerca i com a recerca d’una pau que necessitava respecte d’un entorn conflictiu.” Segons Puig, l’obra de Tàpies continua interpel·lant l’espectador en ple segle XXI. “Davant d’una veritable obra d’art, l’espectador s’ha de veure obligat a fer un examen de consciència i a posar al dia les seves antigues concepcions”, escrivia Tàpies a Destino el 1955: “L’artista li ha de fer comprendre que el seu món era estret i li ha d’obrir noves perspectives: això és, dur a terme una autèntica obra humanista.”
del 1959 al 2002
La mostra arrenca amb obres de l’any 1959 (Almenes i Fons blau amb ratlla marró trencada), quan Tàpies tot just havia estat reconegut a la Biennal de Venècia, el 1958, i ja havia establert un llenguatge propi. També es poden veure Matèria negra sobre sec (1960), Diaris amuntegats (1969), Ocre amb sis collages (1973), Empremtes de plats (1973), Oval de feltre (1976), Nuat (1997) i Cadira i fustes (2002), entre d’altres. Algunes provenen del fons privat de la galeria Mayoral, i d’altres han estat cedides per a l’ocasió per col·leccionistes privats i en col·laboració amb la Fundació Tàpies. Jordi Mayoral, responsable de la galeria, explica que l’exposició obeeix a la voluntat de mostrar, en el trentè aniversari de la sala, l’esperit de la galeria a través d’un artista clau que representa la visió de l’art que la galeria defensa. “El que pretenem és oferir una reflexió actualitzada sobre Antoni Tàpies, a través del magnífic treball d’Arnau Puig, i respondre a la pregunta de si l’obra de Tàpies pot ser rellegida i reinterpretada de manera totalment vigent durant el 2019.”
tàpies ens interpel·la
Una pregunta que té una resposta del tot positiva, segons explica Mayoral, perquè tant l’esperit crític amb la política i la societat del seu moment com les propostes formals de Tàpies que va formular “ens interpel·len en la Catalunya d’avui”.
El catàleg de l’exposició és una obra en si mateixa. Ofereix un text d’Arnau Puig en què, més enllà de l’exposició, explica la figura de Tàpies en tota la seva dimensió artística i humana, i una acurada anàlisi de les obres exposades, a càrrec de Laura Copelin i Elise Lammer. El llibre del catàleg inclou també una sèrie d’entrevistes als diversos directors de la Fundació Tàpies. Com a cirereta especial, el catàleg es tanca amb la reproducció del ja esmentat article Art-idea, publicat originalment l’11 de juny del 1955 a la revista Destino, dedicat al crític Sebastià Gasch i en què Tàpies fixava la seva visió sobre l’art i la creació.
L’exposició es va inaugurar el 18 de gener i es pot visitar fins al 13 d’abril.
DAVID MARÍN
dmarin@lrp.cat
Galeria urbana d’arrels pageses
Mayoral celebra trenta anys aquest 2019, i la mostra dedicada a Tàpies és el plat fort de les celebracions. La galeria, especialitzada en art modern i art del període de postguerra, es va fundar a Barcelona el 1989 a partir de la col·lecció de Manel Mayoral, un home nascut al petit poble de Verdú (Urgell), acostumat a les feines del camp i d’esperit inquiet. Tant, que va acabar creant una botiga d’antiquari, viatjant per tot Europa buscant peces interessants per a la seva col·lecció, algunes de les quals, d’art. Així és com el negoci va créixer. El 1988, la família es va desplaçar a Barcelona, on va obrir un establiment, primer al Bulevard Rosa i més tard al carrer Consell de Cent, una galeria ja dedicada exclusivament a l’art. De la rústica catalana i la brocanteria d’ocasió, el geni dels Mayoral (han pres el relleu els fills Cristina, Jordi i Eduard) ha acabat creant un centre d’art amb obres del millor art europeu i vinculat a artistes com Brossa, Barceló i Tàpies.