Arts visuals

TÀPIES, VIGENT

La galeria Mayoral sorprèn en el seu trentè aniversari amb una exposició d’Antoni Tàpies que explora la vigència de l’artista en la Catalunya actual

Un artista que innova i expe­ri­menta en el llen­guatge artístic, amb una forta acti­tud crítica, com­promès amb el seu con­text social i polític, amb una par­ti­cu­lar visió huma­nista de l’art social, seria pos­si­ble avui dia? Par­lem d’Antoni Tàpies (1923-2012) i de la interes­sant pers­pec­tiva que ofe­reix l’expo­sició Tàpies Avui, a la Gale­ria Mayo­ral de Bar­ce­lona, coin­ci­dint amb el trentè ani­ver­sari de la sala.

L’expo­sició explora la vigència de Tàpies a través d’un breu però intens recor­re­gut per onze obres de l’artista, que s’este­nen des dels anys cin­quanta del segle pas­sat fins a prin­ci­pis del segle XXI. Aquesta cir­cumstància per­met veure l’evo­lució for­mal i l’expe­ri­men­tació cre­a­tiva de Tàpies, així com la per­manència de la pro­funda càrrega crítica i ideològica de les seves obres. “Les for­mes cadu­ca­des no poden apor­tar idees actu­als. Si les for­mes no són capa­ces de ferir la soci­e­tat que les rep, d’irri­tar-la, d’incli­nar-la a la medi­ació, de fer-li veure que es troba endar­re­rida, si no són un revul­siu, no són una obra d’art autèntica”, escri­via Tàpies l’any 1955 en l’arti­cle Art-idea, publi­cat a la revista Des­tino i reproduït en part en el text de l’expo­sició.

ACTI­TUD CRÍTICA

Arnau Puig, amic de l’artista, expert en la seva obra i com­pany de militància artística des de la fun­dació del grup Dau al Set, és el comis­sari de la mos­tra. Puig, que col·labora en aquesta set­ma­nari, defensa la vigència de l’acti­tud crítica de Tàpies. Les seves obres, explica Arnau Puig, “són pura expressió emo­ci­o­nal: com un clam”, i no res­po­nen única­ment a la sub­jec­ti­vi­tat de l’artista, sinó a “la seva acti­tud crítica cap al con­text poli­ti­co­so­cial i geogràfic con­cret”. “Tàpies va rea­lit­zar cada obra en cerca i com a recerca d’una pau que neces­si­tava res­pecte d’un entorn con­flic­tiu.” Segons Puig, l’obra de Tàpies con­ti­nua inter­pel·lant l’espec­ta­dor en ple segle XXI. “Davant d’una veri­ta­ble obra d’art, l’espec­ta­dor s’ha de veure obli­gat a fer un exa­men de consciència i a posar al dia les seves anti­gues con­cep­ci­ons”, escri­via Tàpies a Des­tino el 1955: “L’artista li ha de fer com­pren­dre que el seu món era estret i li ha d’obrir noves pers­pec­ti­ves: això és, dur a terme una autèntica obra huma­nista.”

del 1959 al 2002

La mos­tra arrenca amb obres de l’any 1959 (Alme­nes i Fons blau amb rat­lla marró tren­cada), quan Tàpies tot just havia estat reco­ne­gut a la Bien­nal de Venècia, el 1958, i ja havia esta­blert un llen­guatge propi. També es poden veure Matèria negra sobre sec (1960), Dia­ris amun­te­gats (1969), Ocre amb sis colla­ges (1973), Emprem­tes de plats (1973), Oval de fel­tre (1976), Nuat (1997) i Cadira i fus­tes (2002), entre d’altres. Algu­nes pro­ve­nen del fons pri­vat de la gale­ria Mayo­ral, i d’altres han estat cedi­des per a l’ocasió per col·lec­ci­o­nis­tes pri­vats i en col·labo­ració amb la Fun­dació Tàpies. Jordi Mayo­ral, res­pon­sa­ble de la gale­ria, explica que l’expo­sició obe­eix a la volun­tat de mos­trar, en el trentè ani­ver­sari de la sala, l’espe­rit de la gale­ria a través d’un artista clau que repre­senta la visió de l’art que la gale­ria defensa. “El que pre­te­nem és ofe­rir una reflexió actu­a­lit­zada sobre Antoni Tàpies, a través del magnífic tre­ball d’Arnau Puig, i res­pon­dre a la pre­gunta de si l’obra de Tàpies pot ser relle­gida i rein­ter­pre­tada de manera total­ment vigent durant el 2019.”

tàpies ens inter­pel·la

Una pre­gunta que té una res­posta del tot posi­tiva, segons explica Mayo­ral, perquè tant l’espe­rit crític amb la política i la soci­e­tat del seu moment com les pro­pos­tes for­mals de Tàpies que va for­mu­lar “ens inter­pel·len en la Cata­lu­nya d’avui”.

El catàleg de l’expo­sició és una obra en si mateixa. Ofe­reix un text d’Arnau Puig en què, més enllà de l’expo­sició, explica la figura de Tàpies en tota la seva dimensió artística i humana, i una acu­rada anàlisi de les obres expo­sa­des, a càrrec de Laura Cope­lin i Elise Lam­mer. El lli­bre del catàleg inclou també una sèrie d’entre­vis­tes als diver­sos direc­tors de la Fun­dació Tàpies. Com a cire­reta espe­cial, el catàleg es tanca amb la repro­ducció del ja esmen­tat arti­cle Art-idea, publi­cat ori­gi­nal­ment l’11 de juny del 1955 a la revista Des­tino, dedi­cat al crític Sebastià Gasch i en què Tàpies fixava la seva visió sobre l’art i la cre­ació.

L’expo­sició es va inau­gu­rar el 18 de gener i es pot visi­tar fins al 13 d’abril.

DAVID MARÍN

dma­rin@​lrp.​cat

Galeria urbana d’arrels pageses

Mayoral celebra trenta anys aquest 2019, i la mostra dedicada a Tàpies és el plat fort de les celebracions. La galeria, especialitzada en art modern i art del període de postguerra, es va fundar a Barcelona el 1989 a partir de la col·lecció de Manel Mayoral, un home nascut al petit poble de Verdú (Urgell), acostumat a les feines del camp i d’esperit inquiet. Tant, que va acabar creant una botiga d’antiquari, viatjant per tot Europa buscant peces interessants per a la seva col·lecció, algunes de les quals, d’art. Així és com el negoci va créixer. El 1988, la família es va desplaçar a Barcelona, on va obrir un establiment, primer al Bulevard Rosa i més tard al carrer Consell de Cent, una galeria ja dedicada exclusivament a l’art. De la rústica catalana i la brocanteria d’ocasió, el geni dels Mayoral (han pres el relleu els fills Cristina, Jordi i Eduard) ha acabat creant un centre d’art amb obres del millor art europeu i vinculat a artistes com Brossa, Barceló i Tàpies.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.