Novaveu ballarà amb La quinzena metropolitana
Ja fa dies que estem pendents de La Quinzena de Dansa Metropolitana (es pot seguir a ), un festival que ocuparà carrers, places, teatres i fins i tot el metro de diverses ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Del 13 al 31 de març, la dansa arribarà, amb estils i formats molt diversos, a Badalona, Barcelona, Cornellà, Esplugues, l’Hospitalet, Santa Coloma, el Prat, Sant Cugat i Viladecans. Dues setmanes per gaudir de tots els estils: de la dansa contemporània al flamenc passant per Cesc Gelabert i Sol Picó. Els Novaveu ( @somnovaveu) ja hem fet reconeixement de la zona (ho podeu veure a Instagram!: www.instagram.com/novaveu ).
D’altra banda, el podi d’aquest mes de març ha estat votat pel Nil ( @nilmartinlopez ), la Sílvia ( @pinyasonet ), el Martí( @MartiRosPel ), la Judit ( @judi_martins ), la Joana, la Maria, l’Iris( @irisllop ), el David( @DavidDovlatov ) i l’Alba ( @Herronita93 ).
L’arma de José y sus hermanas
José y sus hermanas tornen per a fer petar el Tantarantana amb la seva Arma de construcción masiva. Novament dirigits per Sílvia Ferrando, aquest cop la joveníssima companyia ens parla de l’educació. Des d’un vessant personal, intenten trobar, en les seves arrels, la influència de l’educació rebuda. Els sis intèrprets mantenen la frescor i l’autenticitat amb què se’ns presentaven en el seu primer espectacle en un segon xou que promet no decebre.
Una rancuniosa i humida Irlanda
Julio Manrique transforma la Biblioteca de Catalunya en la casa de Mag Folan i la seva filla Maureen i ens fa partícips d’una família estancada en la humida i rancuniosa Irlanda. Interpretacions magnífiques que posen en el punt de mira un thriller rural ple de manipulacions. La Perla 29 torna a acollir una obra irlandesa, com la cervesa, negra i ben amarga. Són lluny de tot i massa a prop entre si i el pas del temps, inexorable, se les endú a l’abisme.
L’escena a través d’un microscopi
Només quatre intèrprets donen vida, en un exercici actoral brutal, a més de vint personatges al llarg dels seixanta anys que narra aquesta història. Dirigit per Mònica Bofill, aquest meravellós text de Nick Payne explora, amb humor i emotivitat alhora, temes com l’ambició, l’autoconsciència, l’empatia i les relacions humanes. Ho fa a través d’històries sorprenents i reals del món de la ciència, com ara el robatori del cervell d’Albert Einstein després de la seva mort.