Pantalla

Ha nascut una estrella

El debut de Lady Gaga en una gran producció és tot un descobri- ment. La diva del pop es despulla en tots els sentits

La vida d’exces­sos que supo­sa­da­ment acom­pa­nya les estre­lles del rock ha estat sem­pre una lle­genda urbana prou real i recur­rent en les històries musi­cals de Hollywood. Ha nas­cut una estre­lla (A Star is Born) no es queda enrere en aquesta tendència, que el 2010 una auto­des­truc­tiva Gwy­neth Pal­trow (expa­re­lla del líder de Cold Play, pre­ci­sa­ment tot un feno­men de mas­ses) bro­dava a Country Strong.

En el cas del quart remake d’Ha nas­cut una estre­lla, que va reco­llir cinc nomi­na­ci­ons als Glo­bus d’Or i vuit als Oscars, és pot­ser més interes­sant el que passa fora de la pel·lícula que la mateixa història en si, tòpica i pre­vi­si­ble al cent per cent, però efec­tiva i molt ben exe­cu­tada. I és que el debut de Lady Gaga (subs­ti­tuint Beyoncé, pri­mera can­di­data) en una gran pro­ducció és tot un des­co­bri­ment. La diva del pop es des­pu­lla en tots els sen­tits –físic, per­so­nal i emo­tiu–, com s’esti­pula en les grans inter­pre­ta­ci­ons. No renun­cia a cap picada d’ullet ni crítica del seu propi físic, del seu nas, i a mesura que avança la trama, fins i tot del seu look i estil musi­cal real, que tant èxit li ha donat en la indústria de la música. No amaga, per tant, la con­tra­dicció, i òbvi­a­ment llu­eix talent en tot el bagatge musi­cal que com­porta la seva actu­ació. Un bagatge que li ha supo­sat el Glo­bus d’Or i l’Oscar a la millor cançó ori­gi­nal per Sha­llow.

També interessa, i molt, veure com tot un mem­bre de l’star sys­tem de Hollywood com Brad­ley Coo­per recull el relleu de Clint Eastwood en aquest pro­jecte i s’estrena com a direc­tor, i en un regis­tre musi­cal, amb un per­so­natge força dens i estri­pat. Alcohòlic i dro­go­ad­dicte, Jack­son Maine (Coo­per) des­co­breix Ally (Lady Gaga) i la con­du­eix a la fama a través de les cançons i l’amor. Una història romàntica, dramàtica i molt agra, amb final, evi­dent­ment, tràgic. Coo­per s’invo­lu­cra al màxim en aquest film que pro­du­eix i del qual també és coau­tor del guió. La seva deriva auto­des­truc­tiva, plena de lluita per­so­nal i fami­liar i amb un pas­sat no del tot accep­tat, con­du­eix la història, a la qual s’incor­pora Ally com a dar­rer alè d’espe­rança per asso­lir la sal­vació. Les situ­a­ci­ons són creïbles, amb excepció d’un parell d’esce­nes, i es recreen de manera accep­ta­ble els con­certs amb fans, evi­dent­ment, de la Lady Gaga real. Coo­per fa l’esforç de can­tar i tocar la gui­tarra ell mateix, després de mesos d’apre­nen­tatge en les dues face­tes. Tot un punt a favor. I no ho fa mala­ment. I això que la diva el va obli­gar a fer-ho en viu en cada escena per donar el rea­lisme desit­jat a cada actu­ació. Prou que ho acon­se­guei­xen en una història que enganxa. Sem­pre té interès i agrada conèixer les inte­ri­o­ri­tats d’una estre­lla de la música, i com pot sucum­bir i caure en el més pro­fund dels abis­mes, com qual­se­vol humà. En aquest cas, aquesta estre­lla està inter­pre­tada per Coo­per, allu­nyat aquí de la comèdia del seu Resacón, però no pas de la ingesta d’alco­hol. L’actor de Filadèlfia recu­pera també la lluita inte­rior que expe­ri­menta a El Fran­co­ti­ra­dor, però sense la cui­rassa d’heroi. Només l’èxit i la fama el pro­te­gei­xen. I no és sufi­ci­ent, ja que no se’n surt.

Cal des­ta­car l’apor­tació de Sam Elli­ott, secun­dari de luxe, que reforça la història amb la seva presència, aurèola i pòsit. Al final, tot rut­lla i entreté, mal­grat que és un pro­ducte de plan­te­ja­ment, nus i desen­llaç can­tat. No acaba d’emo­ci­o­nar ni de fer plo­rar, tot i fugir amb velo­ci­tat de cre­uer de qual­se­vol final feliç. La sole­dat i les addic­ci­ons poden amb Jack­son Maine, que això sí, intenta posar fi dig­na­ment a la seva decadència, men­tre una nova estre­lla va en direcció contrària i emer­geix en el fir­ma­ment. Una història, encara que no ho sem­bli, plena de vida.

HA NASCUT UNA ESTRELLA Direcció: Bradley Cooper Guió: B. Cooper, Will Feters i Eric Roth País: Estats Units Any: 2018
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor