Teatre

Actuar a l’espai en coet

Xirriquiteula no s’amaga d’incloure arguments dramàtics en les obres teatrals. Ara, a més, acompanya l’obra de teatre d’una exposició itinerant que permet conèixer el cas particular de Laika, el primer ésser viu que va orbitar al voltant de la Terra

El tea­tre fami­liar viu de les gires. Rara­ment, fa una llarga tem­po­rada en una ciu­tat. Les seves pro­duc­ci­ons sobre­vi­uen, de cap de set­mana en cap de set­mana (i pun­tu­al­ment, amb ses­si­ons esco­lars) durant un any o dos. És un ritme molt dife­rent al del tea­tre per a adults. La com­pa­nyia Xir­ri­qui­teula Tea­tre (mem­bre de l’Asso­ci­ació Pro­fes­si­o­nal de Tea­tre per a Tots els Públics) ha vol­gut apos­tar per una pro­ducció ambi­ci­osa amb Laika. Ja li ha donat fruits: ha estat pre­mi­ada com a millor direcció i auto­ria al FETEN (Gijón) i com a millor esce­no­gra­fia a la Fira de Tea­tre de Tite­lles de Lleida. També està nomi­nada als Pre­mis BBVA de Tea­tre i, jus­ta­ment aquesta set­mana, s’ha sabut que també ho està en la cate­go­ria de tea­tre fami­liar als Pre­mis de la Crítica de les Arts Escèniques.

Laika par­teix d’un fet real (Rússia va enviar un gos a l’espai avançant-se als Estats Units en la cursa per con­que­rir l’espai). El que es podria con­si­de­rar un èxit té un fort com­po­nent dramàtic perquè se sabia que l’ani­mal no podria sobre­viure gaire temps gira­vol­tant per l’espai. Xir­ri­qui­teula s’ha atre­vit a cons­truir l’espec­ta­cle amb una estètica soviètica, un idi­oma inven­tat i un joc de pro­jec­ci­ons molt efec­tista sobre una esce­no­gra­fia molt depu­rada. És un tre­ball preciós. I valent. Xir­ri­qui­teula no s’amaga d’incloure argu­ments dramàtics en les obres tea­trals. Ara, a més, acom­pa­nya l’obra d’una expo­sició iti­ne­rant que per­met conèixer el cas par­ti­cu­lar de Laika. Ells con­vi­den els espec­ta­dors a iden­ti­fi­car-se amb la noia que cura i ensi­nis­tra el gos i que intenta alli­be­rar-lo quan des­co­breix que el viatge a l’espai no tindrà retorn. Tots els per­so­nat­ges els inter­pre­ten actors, a excepció del gos (un tite­lla apedaçat molt ten­dre i molt ben arti­cu­lat). Els intèrprets alter­nen el paper de per­so­nat­ges amb les pro­jec­ci­ons fent una mena de camera live, però a par­tir d’ele­ments anacrònics, de l’època de la guerra freda o que evo­quen aque­lla estètica.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.