Dones i còmic
L’anomenat “còmic per a noies” o “còmic femení” va tenir un moment d’especial dedicació editorial a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, quan es publicaven quadernets destinats al públic femení que eren la rèplica dels que es dirigien als nois amb històries d’aventures. Publicacions com Florita i Claro de Luna responien a l’ideal de dona que el règim volia imposar, tot i que sempre hi havia escletxes per les quals es filtrava una certa modernitat inexistent en els clàssics contes de fades i princeses que es publicaven. Un exemple era Mary Noticias, una sèrie de Carme Barberà que va tenir problemes amb la censura, perquè presentava una noia independent que treballava en una emissora de televisió en una època en què a tot l’Estat n’hi havia només una, i a temps parcial. El fenomen de fans que va provocar l’esclat de la música pop també va modernitzar les publicacions femenines de còmic fins a arribar a principis dels setanta a publicacions com Lily, la revista de Bruguera en què les noies deien papuchi al pare i li demanaven les claus del cotxe. Després del tancament de Bruguera, les publicacions de còmic van desaparèixer. També ho van fer les lectores, poc interessades en l’univers dels superherois. A casa nostra, només hi havia casos aïllats d’autores. Un exemple, Laura Pérez Vernetti, que va perseverar amb un còmic d’autor que conreava en un desert femení. La recompensa la va rebre l’any passat, quan el Saló del Còmic li va concedir el seu Gran Premi, que habitualment només havia anat a parar a homes. Hi va haver una llarga època en què el còmic va ser masculí. A penes hi havia lectores, però van tornar a aparèixer a principis dels noranta amb el manga, bàsicament perquè hi havia moltes històries de relacions humanes i amor. A la mateixa època, es va produir una altra tendència: no només augmentava el públic lector femení, sinó el nombre d’autores. Tot això gràcies a la novel·la gràfica que donava llibertat estilística i contingut humà al còmic. Noms com el de la iraniana Marjane Satrapi van obrir les portes a un fenomen que ara es troba a l’alça, reforçat per les xarxes socials.
