Dones i còmic

L’ano­me­nat “còmic per a noies” o “còmic femení” va tenir un moment d’espe­cial dedi­cació edi­to­rial a finals dels anys cin­quanta i prin­ci­pis dels sei­xanta, quan es publi­ca­ven qua­der­nets des­ti­nats al públic femení que eren la rèplica dels que es diri­gien als nois amb històries d’aven­tu­res. Publi­ca­ci­ons com Flo­rita i Claro de Luna res­po­nien a l’ideal de dona que el règim volia impo­sar, tot i que sem­pre hi havia esclet­xes per les quals es fil­trava una certa moder­ni­tat ine­xis­tent en els clàssics con­tes de fades i prin­ce­ses que es publi­ca­ven. Un exem­ple era Mary Noti­cias, una sèrie de Carme Bar­berà que va tenir pro­ble­mes amb la cen­sura, perquè pre­sen­tava una noia inde­pen­dent que tre­ba­llava en una emis­sora de tele­visió en una època en què a tot l’Estat n’hi havia només una, i a temps par­cial. El feno­men de fans que va pro­vo­car l’esclat de la música pop també va moder­nit­zar les publi­ca­ci­ons feme­ni­nes de còmic fins a arri­bar a prin­ci­pis dels setanta a publi­ca­ci­ons com Lily, la revista de Bru­guera en què les noies deien papuchi al pare i li dema­na­ven les claus del cotxe. Després del tan­ca­ment de Bru­guera, les publi­ca­ci­ons de còmic van des­a­parèixer. També ho van fer les lec­to­res, poc interes­sa­des en l’uni­vers dels super­he­rois. A casa nos­tra, només hi havia casos aïllats d’auto­res. Un exem­ple, Laura Pérez Ver­netti, que va per­se­ve­rar amb un còmic d’autor que con­re­ava en un desert femení. La recom­pensa la va rebre l’any pas­sat, quan el Saló del Còmic li va con­ce­dir el seu Gran Premi, que habi­tu­al­ment només havia anat a parar a homes. Hi va haver una llarga època en què el còmic va ser mas­culí. A penes hi havia lec­to­res, però van tor­nar a aparèixer a prin­ci­pis dels noranta amb el manga, bàsica­ment perquè hi havia mol­tes històries de rela­ci­ons huma­nes i amor. A la mateixa època, es va pro­duir una altra tendència: no només aug­men­tava el públic lec­tor femení, sinó el nom­bre d’auto­res. Tot això gràcies a la novel·la gràfica que donava lli­ber­tat estilística i con­tin­gut humà al còmic. Noms com el de la ira­ni­ana Mar­jane Satrapi van obrir les por­tes a un feno­men que ara es troba a l’alça, reforçat per les xar­xes soci­als.