Decàleg de l’escriptor

Decàleg de l’escrip­tor (per Sant Jordi):

1. Evita pen­sar que tot­hom treu lli­bre per Sant Jordi. Cal enten­dre que en ter­mes de per­cen­tatge el nom­bre de cata­lans que publica un lli­bre per la diada és mínim. No et dei­xis ata­ba­lar per la quan­ti­tat de pre­sen­ta­ci­ons que es fan aquests dies. Hi ha més escrip­tors que lec­tors? Ho sem­bla, però no és cert.

2. No obli­dis que Sant Jordi només és un dia. Sí, és el dia en què els que escri­vim ens tro­bem amb la població en gene­ral, no necessària­ment la que lle­geix lli­bres. No facis ges­tos intel·lec­tu­als que els puguin espan­tar. Ja sabem que el pati no està per a grans dis­qui­si­ci­ons, sinó per a tuits curts i gra­ci­o­sets.

3. Pensa que la resta de dies de l’any, les lli­bre­ries con­ti­nuen ober­tes. Tot el que no hagis venut aquest dia, amb una mica de sort, ja ho aniràs venent més enda­vant. La millor trans­missió de la lec­tura és el boca-ore­lla, un sis­tema lent però segur. No des­es­pe­ris si no apa­rei­xes a les llis­tes dels més venuts. I recorda sem­pre que no has escrit el lli­bre per ven­dre’l sinó perquè t’ha sor­tit de ben endins.

4. No desit­gis la sig­na­tura del you­tu­ber que tens al cos­tat. Estàs asse­gut a la para­deta amb un paio que no tens ni idea de qui és i té una cua qui­lomètrica d’ado­les­cents que espe­ren la seva sig­na­tura? Man­tin­gues la dig­ni­tat per sobre de tot. Som­riu, pre­para’t per con­ver­tir-lo en un per­so­natge de la teva pro­pera novel·la i secre­ta­ment con­sola’t pen­sant que aquests incons­ci­ents no fan cua per com­prar-li el lli­bre sinó per fer-se una sel­fie amb ell.

5. No desit­gis la sig­na­tura del mediàtic que tens al cos­tat. Torna a man­te­nir la dig­ni­tat per sobre de tot. Pre­senta’t (ell no sabrà qui ets) i ofe­reix-te com a redac­tor del seu pro­per lli­bre. La de negre edi­to­rial (els que escri­uen els lli­bres per als famo­sos) és l’única feina ben pagada del món de les lle­tres. Ah! I secre­ta­ment torna’t a con­so­lar pen­sant que aquests incons­ci­ents no fan cua per com­prar-li el lli­bre sinó per fer-se una sel­fie amb ell.

6. No desit­gis la sig­na­tura de l’escrip­tor que tens al cos­tat. Si per aque­lles casu­a­li­tats de la vida, et toca sig­nar amb un col·lega a la mateixa parada, pro­posa-li una estratègia col·labo­ra­tiva. Ell que pro­mo­ci­oni el teu títol i tu, el seu. Ven­dre’s un mateix sem­pre fa ver­go­nya i així que­da­reu més ele­gants i us fareu com­pa­nyia men­tre el mediàtic i el you­tu­ber del cos­tat no paren de sig­nar.

7. No et per­dis ni una festa literària. Abans i després de Sant Jordi les grans edi­to­ri­als i mit­jans mun­ten saraus per cele­brar la diada. Ja que hi ets, apro­fita per beure i men­jar tot el que t’ofe­rei­xin de franc. L’ofici d’escriure no com­porta gai­res ale­gries econòmiques. No des­a­pro­fi­tis mai cap ocasió per omplir el pap.

8. Si no sig­nes res, no cul­pis amics ni cone­guts. T’has pas­sat els dies pre­vis a la diada metra­llant-los per les xar­xes perquè vin­guin a la parada i no han apa­re­gut? Sí, tens raó: els teus amics són uns mer­des, però oblida-te’n. No facis el plo­ricó. No hi ha res més patètic que pido­lar l’interès dels altres. El més impor­tant de tot ple­gat és haver escrit el lli­bre. Tota la resta és una acti­vi­tat fes­tiva que no té res a veure amb les hores solitàries que has pas­sat (voluntària­ment) bus­cant un adjec­tiu.

9. Si no surts als mit­jans, no en cul­pis ningú. No t’han fet cas ni a la revista del barri? (si és que encara hi ha revista al barri). No sabràs mai si es desídia del cap de premsa de la teva edi­to­rial o és que “el teu per­fil” no ha interes­sat. No et facis mala sang i pensa que hi ha molta gent a entre­vis­tar i molt poc espai dedi­cat a la lite­ra­tura en els mit­jans (tot seguit recorda el pri­mer mana­ment del decàleg).

10. Estima el teu edi­tor per sobre de totes les coses. En aquest moment sou un equip i s’hi està jugant els quar­tos perquè sur­tis al pati a ofe­rir la teva feina d’anys. Si t’ha tret per Sant Jordi és que en algun moment ha pen­sat que podries seduir algun lec­tor: fes-ho. Hi ha molt de soroll, però amb una mica de sort, us tro­ba­reu. Bon Sant Jordi!