Decàleg de l’escriptor

Decàleg de l’escriptor (per Sant Jordi):

1. Evita pensar que tothom treu llibre per Sant Jordi. Cal entendre que en termes de percentatge el nombre de catalans que publica un llibre per la diada és mínim. No et deixis atabalar per la quantitat de presentacions que es fan aquests dies. Hi ha més escriptors que lectors? Ho sembla, però no és cert.

2. No oblidis que Sant Jordi només és un dia. Sí, és el dia en què els que escrivim ens trobem amb la població en general, no necessàriament la que llegeix llibres. No facis gestos intel·lectuals que els puguin espantar. Ja sabem que el pati no està per a grans disquisicions, sinó per a tuits curts i graciosets.

3. Pensa que la resta de dies de l’any, les llibreries continuen obertes. Tot el que no hagis venut aquest dia, amb una mica de sort, ja ho aniràs venent més endavant. La millor transmissió de la lectura és el boca-orella, un sistema lent però segur. No desesperis si no apareixes a les llistes dels més venuts. I recorda sempre que no has escrit el llibre per vendre’l sinó perquè t’ha sortit de ben endins.

4. No desitgis la signatura del youtuber que tens al costat. Estàs assegut a la paradeta amb un paio que no tens ni idea de qui és i té una cua quilomètrica d’adolescents que esperen la seva signatura? Mantingues la dignitat per sobre de tot. Somriu, prepara’t per convertir-lo en un personatge de la teva propera novel·la i secretament consola’t pensant que aquests inconscients no fan cua per comprar-li el llibre sinó per fer-se una selfie amb ell.

5. No desitgis la signatura del mediàtic que tens al costat. Torna a mantenir la dignitat per sobre de tot. Presenta’t (ell no sabrà qui ets) i ofereix-te com a redactor del seu proper llibre. La de negre editorial (els que escriuen els llibres per als famosos) és l’única feina ben pagada del món de les lletres. Ah! I secretament torna’t a consolar pensant que aquests inconscients no fan cua per comprar-li el llibre sinó per fer-se una selfie amb ell.

6. No desitgis la signatura de l’escriptor que tens al costat. Si per aquelles casualitats de la vida, et toca signar amb un col·lega a la mateixa parada, proposa-li una estratègia col·laborativa. Ell que promocioni el teu títol i tu, el seu. Vendre’s un mateix sempre fa vergonya i així quedareu més elegants i us fareu companyia mentre el mediàtic i el youtuber del costat no paren de signar.

7. No et perdis ni una festa literària. Abans i després de Sant Jordi les grans editorials i mitjans munten saraus per celebrar la diada. Ja que hi ets, aprofita per beure i menjar tot el que t’ofereixin de franc. L’ofici d’escriure no comporta gaires alegries econòmiques. No desaprofitis mai cap ocasió per omplir el pap.

8. Si no signes res, no culpis amics ni coneguts. T’has passat els dies previs a la diada metrallant-los per les xarxes perquè vinguin a la parada i no han aparegut? Sí, tens raó: els teus amics són uns merdes, però oblida-te’n. No facis el ploricó. No hi ha res més patètic que pidolar l’interès dels altres. El més important de tot plegat és haver escrit el llibre. Tota la resta és una activitat festiva que no té res a veure amb les hores solitàries que has passat (voluntàriament) buscant un adjectiu.

9. Si no surts als mitjans, no en culpis ningú. No t’han fet cas ni a la revista del barri? (si és que encara hi ha revista al barri). No sabràs mai si es desídia del cap de premsa de la teva editorial o és que “el teu perfil” no ha interessat. No et facis mala sang i pensa que hi ha molta gent a entrevistar i molt poc espai dedicat a la literatura en els mitjans (tot seguit recorda el primer manament del decàleg).

10. Estima el teu editor per sobre de totes les coses. En aquest moment sou un equip i s’hi està jugant els quartos perquè surtis al pati a oferir la teva feina d’anys. Si t’ha tret per Sant Jordi és que en algun moment ha pensat que podries seduir algun lector: fes-ho. Hi ha molt de soroll, però amb una mica de sort, us trobareu. Bon Sant Jordi!