La vaga que va aturar BARCELONA
Enguany es commemora el centenari d’una vaga que va paralitzar durant alguns dies la ciutat de Barcelona i que constitueix una fita en les reivindicacions laborals, en la mesura que va permetre conquerir la jornada de les vuit hores. La commemoració ha generat alguns dossiers, però, sorprenentment, no disposàvem d’una monografia específica sobre aquell episodi. Aquest buit l’ha vingut a omplir el llibre de l’historiador Ferran Aisa, un dels millors coneixedors de la història de la Barcelona contemporània i de la cultura obrera i, al mateix temps, un divulgador nat, dues característiques ben difícils de trobar en la historiografia actual.
El treball, publicat per Edicions de 1984, ens permet conèixer amb profunditat aquell episodi. La vaga de la Canadenca i la conquesta de les vuit hores són els fils conductors de tot el llibre, però cadascun dels 23 capítols permet una lectura individualitzada, sense necessitat de seguir un ordre predeterminat. Peça a peça, ens permeten dibuixar un quatre complet de la Barcelona de principis del segle XX, des de la vaga general del 1902 fins als anys del pistolerisme. Perquè, tal com assenyala l’autor, “malgrat la nova legislació laboral, els obrers van haver de continuar lluitant perquè les empreses apliquessin la normativa”. El lector hi trobarà explicat, lògicament, l’inici d’aquella vaga, que va convertir la capital del país en “una ciutat fantasma”, i l’impacte que va tenir a la Barcelona d’aleshores, però també alguns aspectes sense els quals aquell episodi resultaria difícilment comprensible, com ara l’impacte de la Revolució Russa o el naixement de la força obrera, amb el Congrés de Sants com a principal fita en l’arrelament de la CNT. El resultat d’aquest format, juntament amb una redacció àgil i planera i una utilització acurada de les fonts (des de la premsa fins als testimonis de l’època) fan que es tracti d’una proposta molt recomanable, un llibre imprescindible.