Un problema que ve de lluny
Si ens atenim a les diferents enquestes del CIS, la corrupció política constitueix una de les principals preocupacions de la ciutadania. Aquest fet, però, contrasta amb la falta de treballs que analitzin aquesta problemàtica des d’una perspectiva històrica, amb la idea de descobrir-ne les causes. Els estudis sobre el segle XIX i XX són prou abundants, però al mateix temps, dispersos, i fins fa relativament poc no hem disposat d’una síntesi sobre el fenomen, a càrrec de Jaume Muñoz. Amb la idea d’omplir aquest buit, els dies 14 i 15 de desembre del 2017 es va celebrar el I Congrés Internacional d’Història de la Corrupció Política a l’Espanya Contemporània, que va tenir com a organitzadors el Grup d’Història del Parlamentarisme de la UAB i l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. Les jornades es van celebrar al Born Centre Cultural i van aplegar més de mig centenar d’especialistes d’Espanya i Europa. El resultat d’aquelles jornades ha estat publicat per Marcial Pons. En la presentació del llibre, els professors Borja de Riquer, Gemma Rubí i Lluís Ferran Toledano destaquen que la corrupció política s’ha anat adaptant als canvis legals. I això, per dos motius: d’una banda, per l’existència d’una administració “a vegades favorable a les martingales” i, d’una altra, per determinades “herències socials del passat, com ara l’existència de sectors de l’empresariat massa acostumats a comprar favors”. Les dues frases es poden comprovar perfectament quan resseguim les ponències i les comunicacions presentades, en les quals es poden trobar reflexions sobre temes tan suggeridors com els grups de pressió davant el poder polític i la corrupció sistemàtica de la monarquia borbònica, però també alguns aspectes més específics, com la lluita per les mines del Rif i els escàndols de corrupció d’Alfons XIII.
