Responsabilitats i possibilitats de la literatura

En una inter­venció al diari The Guar­dian, Toni Mor­ri­son va expli­car que “L’ori­gen dels altres no és un lli­bre sobre diferències raci­als, només hi ha una raça humana, sinó sobre les pos­si­bi­li­tats i les res­pon­sa­bi­li­tats de la lite­ra­tura.” Acos­tu­mats a lle­gir la lite­ra­tura, sobre­tot l’ame­ri­cana, des d’aspec­tes raci­als, soci­als o de gènere, afron­tar cada frag­ment d’un lli­bre és només un exer­cici estètic. De res ser­veix que l’autor sigui blanc, negre, groc o vio­leta. I aquesta ha estat la clau de la Premi Nobel del 1993: la qua­li­tat de les seves novel·les, més enllà del tema o de les impli­ca­ci­ons polítiques que puguin tenir, que les tenen. Al nou lli­bre, que ens arriba amb una sol­vent tra­ducció de Fer­ran Ràfols, Mor­ri­son ens arriba a par­lar del fetitxe del color per intro­duir-nos l’exem­ple de Faulk­ner en algu­nes de les seves novel·les sudis­tes, quan se’ns diu que amb una gota de sang negra n’hi ha prou per ser negre. Ella, que en algun moment va optar per l’esbor­ra­ment racial, en un dels arti­cles més interes­sants que com­po­nen el lli­bre afirma que està deci­dida a dei­xar ben retra­tat el racisme barat, a ani­qui­lar i desa­cre­di­tar els fetit­xes ruti­na­ris del color, fàcils i pre­fa­bri­cats, que no són més que roma­nents de l’escla­vi­tud. En un altre recorda la seva experiència com a edi­tora sènior a Ran­dom House i cons­tata que, a part de l’auto­bi­o­gra­fia de Muham­mad Alí, les ven­des d’escrip­tors negres sem­pre van ser magres. El repte era cop­sar l’atenció dels dos públics de les comu­ni­tats. L’exem­ple va ser el relat d’una esclava de la pri­mera mei­tat del segle XIX, que no va ser con­dem­nada pre­ci­sa­ment per la seva classe social. La relació amb aspec­tes docu­men­tals i de la seva mateixa obra són alguns dels encerts del lli­bre, a part de l’eloqüència i el talent que sura en les expo­si­ci­ons nar­ra­ti­ves.