Responsabilitats i possibilitats de la literatura

En una intervenció al diari The Guardian, Toni Morrison va explicar que “L’origen dels altres no és un llibre sobre diferències racials, només hi ha una raça humana, sinó sobre les possibilitats i les responsabilitats de la literatura.” Acostumats a llegir la literatura, sobretot l’americana, des d’aspectes racials, socials o de gènere, afrontar cada fragment d’un llibre és només un exercici estètic. De res serveix que l’autor sigui blanc, negre, groc o violeta. I aquesta ha estat la clau de la Premi Nobel del 1993: la qualitat de les seves novel·les, més enllà del tema o de les implicacions polítiques que puguin tenir, que les tenen. Al nou llibre, que ens arriba amb una solvent traducció de Ferran Ràfols, Morrison ens arriba a parlar del fetitxe del color per introduir-nos l’exemple de Faulkner en algunes de les seves novel·les sudistes, quan se’ns diu que amb una gota de sang negra n’hi ha prou per ser negre. Ella, que en algun moment va optar per l’esborrament racial, en un dels articles més interessants que componen el llibre afirma que està decidida a deixar ben retratat el racisme barat, a aniquilar i desacreditar els fetitxes rutinaris del color, fàcils i prefabricats, que no són més que romanents de l’esclavitud. En un altre recorda la seva experiència com a editora sènior a Random House i constata que, a part de l’autobiografia de Muhammad Alí, les vendes d’escriptors negres sempre van ser magres. El repte era copsar l’atenció dels dos públics de les comunitats. L’exemple va ser el relat d’una esclava de la primera meitat del segle XIX, que no va ser condemnada precisament per la seva classe social. La relació amb aspectes documentals i de la seva mateixa obra són alguns dels encerts del llibre, a part de l’eloqüència i el talent que sura en les exposicions narratives.