A TELEVISIÓ, TOT VIST PER A SENTÈNCIA
‘Perry Mason’, amb Raymond Burr, va obrir el camí en els anys seixanta a les sèries de televisió sobre advocats i judicis, que ara han recuperat un aire més seriós després de formats lleugers com ‘Ally McBeal’ i ‘Juzgado de guardia’
La tensió dels judicis va irrompre a la petita pantalla el 1957 amb una sèrie de culte, Perry Mason, que tenia una banda sonora inconfusible. El personatge de ficció va sorgir de les novel·les policíaques d’Erle Stanley Gardner. Va ser la primera sèrie televisiva d’advocats, per la qual cosa va sorprendre i provocar força interès tot i repetir-se en cada capítol l’esquema i la trama. L’advocat (Raymond Burr) aconseguia sempre no només salvar el seu innocent client del crim del qual se l’acusava, sinó descobrir el veritable culpable, un testimoni del cas, gràcies a la seva habilitat en els interrogatoris i a les seves deduccions. L’èxit es va prolongar nou temporades, i la fórmula i la figura de l’hàbil lletrat cercant i trobant la veritat van tenir continuïtat amb força variants.
En els anys vuitanta i noranta, a La ley de Los Angeles (TVE), creada per Steven Bochco, el protagonista ja no era un advocat, sinó un despatx on tots eren molt atractius i estaven força preparats. El nus del capítol continuaven sent un o dos casos, però s’hi afegien les relacions personals dels protagonistes i les seves vides quotidianes. La serietat pel que fa a l’origen judicial d’aquestes sèries es va esmicolar amb Ally McBeal, tot un fenomen televisiu, en què la protagonista advocada i el seu despatx de Boston, Cage & Fish, eren una excusa per trivialitzar la llei i centrar tota la trama en la comèdia i la personalitat de McBeal (Calista Flockhart, parella de Harrison Ford a la vida real) i els secundaris. Va ser un producte fresc i diferent, tot i que ningú recordi cap cas dels que s’hi van jutjar.
Per oferta diferent, la que va oferir-nos Night court (traduïda com a Juzgado de guardia), tota una divertida paròdia de la vida als tribunals de nit. Era una sitcom emesa per l’NBC (també va arribar a l’Estat espanyol), en què el jove jutge Harold T. Stone, aficionat als acudits, a les bromes i als jocs de màgia, dirigia un tribunal de bojos. Un genial John Larroquette (Cita a cegues) donava vida a un fiscal narcisista, sarcàstic i addicte al sexe. Inoblidable la imatge de l’agutzil gegant i rapat, Bull Shannon.
En l’última dècada, els advocats han seguit triomfant en un format més seriós però flexible. És el cas de The good wife, un producte de la CBS. Alicia Florrick (Julianna Margulies), esposa fidel, ha de tornar a fer d’advocada en un despatx de Chicago per tirar endavant la seva família arran de l’empresonament del seu marit, fiscal de l’estat d’Illinois, que, a més, li ha estat infidel amb prostitutes. Shark ha estat un altre de les novetats dels darrers anys, amb un James Woods imparable com a despietat advocat, que vol guanyar per sobre de tot. La seva escala de valors canvia quan un exclient assassina la seva xicota.
. XAVI OLTRA
xoltra@lrp.cat