Julio Antonio
Julio Antonio / Stendhal 1919-2019 és un homenatge a l’escultor de Móra d’Ebre en el centenari de la seva mort i consisteix en una exposició de dotze escultors actuals que, durant les dues darreres dècades, han guanyat el premi que porta el nom de Julio Antonio. Com a tema se’ls ha suggerit treballar sobre la síndrome de Stendhal, un trastorn psíquic i emocional provocat per una intensa i perllongada connexió amb la bellesa. En una carta que s’exposa al museu, Julio Antonio diu justament que el seu principal objectiu és aconseguir la bellesa o perseguir la bellesa. Apropiat, doncs, el tema que fa de frontissa entre l’escultor, el pensament romàntic i els artistes contemporanis.
Passen volant els dies de l’exposició temporal. El dia de la inauguració, amb una gentada imponent, no era el millor moment per veure les peces, així que hi he tornat a anar amb calma. Les obres, repartides per tot el museu, es relacionen entre si per l’hàlit de la proposició temàtica i per afinitats de generació o de tendències. No puc comentar amb detall els treballs, només recomanar el catàleg (original, ben fet en continguts i disseny) i citar els artistes, que es presenten tots sols: Roger Caparó, Jep Cerdà, Ester Fabregat, Ester Ferrando, Miquel García, Salvador Juanpere, Albert Macaya, Manel Margalef, Javier Muro, Àngel Pomerol, Federico Sancho i Eduardo Valderrey. El pensament se me’n va per qüestions perifèriques: s’ha de reconèixer que els jurats de dotze biennals no ho van fer gens malament. Els anys han passat i els escultors premiats continuen en actiu, han fet camí, són reconeguts i ara, quan se’ls ha convocat, han presentat obres actuals, convincents, personals però ajustades a la proposta, tècnicament i conceptualment. Trobo que al seu moment es van prendre bones decisions.
Encara m’enfilo pels marges del tema: durant la visita tinc la percepció que el museu/immoble s’ha tornat més petit, fet provocat perquè el museu/col·lecció s’ha fet gran. És el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, però davant les mancances en la museïtzació i la documentació de l’art contemporani del territori, el MAMT ha fet una labor d’urgència en aquest sentit. Entre les pintures i escultures premiades en les biennals, les obres obtingudes per mitjà de les exposicions individuals, les donacions i algunes adquisicions, avui té una notable col·lecció. I una equivalent i notable necessitat d’espai expositiu.
L’atenció a l’art contemporani ha estat una característica de la gestió de la recentment jubilada directora del MAMT Rosa Ricomà i el resultat és que ara gaudim d’aquest fons d’artistes contemporanis del territori. Un altre dels seus objectius ha estat la modernització administrativa i dels arxius. Entre les conseqüències: tota la col·lecció del museu es pot consultar digitalitzada al seu web.