Els nous bàrbars

Els nous bàrbars és el títol del lli­bre que reu­neix tres assa­jos de peri­o­dista –i segu­ra­ment força altres coses– Ros­send Domènech, pro­lo­gats res­pec­ti­va­ment per Enric Bala­guer, Joan Roca i Genís Sinca. Les qüesti­ons trac­ta­des són, en el pri­mer, El bàrbar que salvà la Six­tina, el bàrbar com a ele­ment nou per­tor­ba­dor introduït en una soci­e­tat gas­tada, o si més no que ja ha donat els millors fruits, posem per cas els bàrbars pròpia­ment dits en l’Imperi Romà, en el nos­tre cas l’alta tec­no­lo­gia digi­tal –ho resu­meixo i sim­pli­fico per exigències de l’extensió–, i que suposa en prin­cipi una certa des­trucció, però també, vist amb més pers­pec­tiva, reno­va­ment i rege­ne­ració, super­vivència al cap i a la fi.

En el segon, El trauma dels lla­gos­tins bor­nis, s’alerta sobre el des­co­nei­xe­ment d’allò que menja la majo­ria, dels perills dels transgènics, de la ignorància de la majo­ria de con­su­mi­dors que molts men­jars, i també la quan­ti­tat i el calen­dari d’aquests men­jars, no són pos­si­bles sense una actu­ació bioquímica per­ju­di­cial per la salut. I com sovint s’està més atent a la gas­tro­no­mia –i al guany del boti­guer i el res­tau­ra­dor– que a la dietètica. S’alerta, doncs, la falta de consciència ecològica, per no dir-ne anal­fa­be­tisme.

El ter­cer, Qua­tre cròniques a preu d’una, és una com­pi­lació dels diver­sos pro­ble­mes que afec­ten al món de la comu­ni­cació en gene­ral, i el món de la premsa en par­ti­cu­lar. De com des dels interes­sos, bàsica­ment econòmics i polítics, con­subs­tan­ci­al­ment entron­cats uns i altres, s’engi­po­nen les notícies a con­veniència del mitjà que les emet, natu­ral­ment sense ator­gar a la veri­tat ni la més petita cate­go­ria epis­te­mològica. Un feno­men que més o menys ja sabem o ens ima­gi­nem tots, però que aquí se’ns explica amb clare­dat, sense pèls a la llen­gua i amb noms pro­pis. Matus­se­ra­ment, ho resu­miríem dient que no es tracta de notícies fia­bles, sinó de pro­pa­ganda a favor d’uns deter­mi­nats interes­sos.

En aquest últim lli­bre –o part de lli­bre– hi ha, al meu parer, l’essència del con­junt. Domènech li diu al lec­tor que no sigui mandrós, que no es com­porti com un número més dins del ramat de bens. Que s’informi sobre allò que veu, sobre allò que menja, sobre allò que li expli­quen, que sigui crític, que no s’empassi el pri­mer que li donen sense saber d’on ve, qui ho diu, qui ho ha fet, i qui són aquests, què volen, per qui tre­ba­llen. Una acti­vi­tat que reque­reix un petit –o no tan petit– esforç extra pel ciu­tadà, però que té com a com­pen­sació el conei­xe­ment, el plaer i la salut, que no són poques coses. Un lli­bre del tot reco­ma­na­ble.