TERRATRÈMOL DE LA DANSA

Avui tam­poc arri­barà Godot. Men­tres­tant, però, aquest mes podeu anar a Olot (34.486 habi­tants), capi­tal de la Gar­rotxa, on del 25 al 29 d’abril se cele­brarà el Fes­ti­val Sismògraf. Un fes­ti­val que detecta el movi­ment. És el fes­ti­val de dansa d’Olot i un dels fes­ti­vals estratègics de Cata­lu­nya. Un fes­ti­val, doncs, que ens diu, amb perdó, puja aquí dalt, i balla!

Les arts en viu i el valor pai­satgístic fan d’Olot una cita obli­gada al vol­tant del Dia Inter­na­ci­o­nal de la Dansa. Les arts del movi­ment tro­ben en el Fes­ti­val Sismògraf una gre­dera par­ti­cu­lar. Tal­ment com el piro­clast (l’esquitx de magma que van eme­tre els vol­cans), els coreògrafs i coreògra­fes, cre­a­dors i cre­a­do­res, balla­rins i balla­ri­nes exe­cu­ten aquest magma, ballen com ho fan el foc i la cen­dra, i fan que el Sismògraf fixi en el nos­tre ima­gi­nari movi­ments que esde­ve­nen pai­satge i imat­ge­ria alhora.

L’iti­ne­rari de dansa al parc Nou o l’iti­ne­rari amb bici­cleta que pro­posa el fes­ti­val són una excel·lent excusa per com­bi­nar pai­satge i movi­ment i també una manera de par­ti­ci­par que reclama un com­promís dels espec­ta­dors lluny de la idea de com­prar una entrada.

Hi tro­ba­rem un bon gra­pat de com­pa­nyies inter­na­ci­o­nals, com ara Un Loup pour l’Homme, la Débor­dante Cie, Caro­line Lau­rin i József Tre­feli i Gábor Varga, entre mol­tes d’altres. Tan­ma­teix, enguany, hi des­taca la mirada cap als nas­cuts en els anys noranta, “el pre­sent pre­sent”, diu Tena Bus­quets, la direc­tora del fes­ti­val.

El Sismògraf 2019 anirà dels ritu­als més tra­di­ci­o­nals a les tra­jectòries més per­so­nals per con­fi­gu­rar un binomi: dansa i pai­satge. Un bon exem­ple d’aquest binomi serà la peça Erritu, de Kukai Dantza, que es podrà veure al cràter del volcà Mont­sa­copa i que inclourà el cor de dones Fruc­tus Tem­po­ris d’Olot.

Veu­rem fage­des, alzi­nars, balla­ri­nes, coreògrafs i molts pro­fes­si­o­nals de la dansa, però si volem tas­tar les men­ges més sin­gu­lars hem de tro­bar la manera de pro­veir-nos dels pro­duc­tes de les tres F: fesols, farro (farina de blat de moro) i fajol (farina de blat cai­rat). Ah, i una rata­fia, que, segons Cinto Ver­da­guer, va ser inven­tada per un pagès que la va ofe­rir a tres bis­bes per sege­llar un pacte. “Rata fiat”: ‘queda fir­mat’. Rata fiat que hi ani­reu, oi?