Sixena i Notre- Dame

Fa uns dies es publicava que la Universitat de València ha ofert els serveis d’una professora de la institució especialitzada en la restauració de “pintura cremada” per ajudar en els treballs de conservació i restauració de Notre-Dame de París. L’oferiment l’ha fet directament la rectora, a través d’una carta que ha tramès a l’ambaixador  de la República Francesa a Espanya. La suposada especialista és la senyora María Gómez Rodrigo, d’origen aragonès, que s’ha fet coneguda per ser l’autora d’una curiosa recerca al voltant de les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena, avui conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i objecte de disputa judicial entre les comunitats de Catalunya i Aragó. En la seva tesi, Gómez defensa que la sala capitular del monestir aragonès no es va cremar i que tot va ser un muntatge de Josep Gudiol Ricart, el salvador de les pintures en plena Guerra Civil espanyola, i la Generalitat de Catalunya, que va pagar el cost de l’arrencament. Segons aquesta “experta”, Gudiol i la Generalitat van destrossar la sala capitular enderrocant expressament l’enteixinat romànic i fent malbé les pintures, per simular que l’espai s’havia incendiat i justificar, així, l’arrencament. Naturalment, els grans valedors d’aquesta teoria pseudohistòrica i conspiranoica són l’advocat Jorge Español i l’alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, que al seu dia van amenaçar la Generalitat amb una demanda per aquests fets. Una demanda que, com acostuma a passar, mai ha arribat.

Fa mandra recordar el que és obvi, però aquesta gent passa per alt que els estudis tècnics realitzats pel museu català i altres institucions especialitzades han certificat el que ja era sabut: que a la sala capitular de Sixena el 1936 hi va haver un incendi de proporcions descomunals. A la vista dels fets, la Universitat de València s’hauria d’avergonyir d’aquest oferiment, ja que ha proposat una persona que amb la seva teoria acientífica ha tacat el nom de la institució que li paga el sou. A més, entre els mèrits de Rodrigo destaca el fet de no haver publicat gairebé res en revistes especialitzades des de l’any 2001, quelcom inaudit en una professora universitària, a qui, en principi, es retribueix per fer investigació. Deu ser segurament per això que els resultats d’aquesta recerca sobre Sixena els ha fet públics, atenció, a través d’un vídeo de YouTube.