Sixena i Notre- Dame

Fa uns dies es publi­cava que la Uni­ver­si­tat de València ha ofert els ser­veis d’una pro­fes­sora de la ins­ti­tució espe­ci­a­lit­zada en la res­tau­ració de “pin­tura cre­mada” per aju­dar en els tre­balls de con­ser­vació i res­tau­ració de Notre-Dame de París. L’ofe­ri­ment l’ha fet direc­ta­ment la rec­tora, a través d’una carta que ha tramès a l’ambai­xa­dor  de la República Fran­cesa a Espa­nya. La supo­sada espe­ci­a­lista és la senyora María Gómez Rodrigo, d’ori­gen ara­gonès, que s’ha fet cone­guda per ser l’autora d’una curi­osa recerca al vol­tant de les pin­tu­res murals de la sala capi­tu­lar del mones­tir de Sixena, avui con­ser­va­des al Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya i objecte de dis­puta judi­cial entre les comu­ni­tats de Cata­lu­nya i Aragó. En la seva tesi, Gómez defensa que la sala capi­tu­lar del mones­tir ara­gonès no es va cre­mar i que tot va ser un mun­tatge de Josep Gudiol Ricart, el sal­va­dor de les pin­tu­res en plena Guerra Civil espa­nyola, i la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, que va pagar el cost de l’arren­ca­ment. Segons aquesta “experta”, Gudiol i la Gene­ra­li­tat van des­tros­sar la sala capi­tu­lar ender­ro­cant expres­sa­ment l’entei­xi­nat romànic i fent malbé les pin­tu­res, per simu­lar que l’espai s’havia incen­diat i jus­ti­fi­car, així, l’arren­ca­ment. Natu­ral­ment, els grans vale­dors d’aquesta teo­ria pseu­do­històrica i cons­pi­ra­noica són l’advo­cat Jorge Español i l’alcalde de Vila­nova de Sixena, Ilde­fonso Sali­llas, que al seu dia van amenaçar la Gene­ra­li­tat amb una demanda per aquests fets. Una demanda que, com acos­tuma a pas­sar, mai ha arri­bat.

Fa man­dra recor­dar el que és obvi, però aquesta gent passa per alt que els estu­dis tècnics rea­lit­zats pel museu català i altres ins­ti­tu­ci­ons espe­ci­a­lit­za­des han cer­ti­fi­cat el que ja era sabut: que a la sala capi­tu­lar de Sixena el 1936 hi va haver un incendi de pro­por­ci­ons des­co­mu­nals. A la vista dels fets, la Uni­ver­si­tat de València s’hau­ria d’aver­go­nyir d’aquest ofe­ri­ment, ja que ha pro­po­sat una per­sona que amb la seva teo­ria aci­entífica ha tacat el nom de la ins­ti­tució que li paga el sou. A més, entre els mèrits de Rodrigo des­taca el fet de no haver publi­cat gai­rebé res en revis­tes espe­ci­a­lit­za­des des de l’any 2001, quel­com inau­dit en una pro­fes­sora uni­ver­sitària, a qui, en prin­cipi, es retri­bu­eix per fer inves­ti­gació. Deu ser segu­ra­ment per això que els resul­tats d’aquesta recerca sobre Sixena els ha fet públics, atenció, a través d’un vídeo de You­Tube.