Quan Provocació i imaginació anaven de bracet

Hi ha moments culminants en la història de la cultura que es van engrandint amb el temps. Per als historicistes segurament el dadà va ser un tràmit davant del que serien les avantguardes de l’art, en especial del surrealisme. Els crítics pop han volgut una línia de tradició entre la provocació del dadà dels inicis del segle XX i la del punk, per exemple. En qualsevol cas, el fenomen ha obert –i encara obre– moltes ments perquè s’ha instal·lat com una actitud, una manera de fer davant del conservadorisme, tan present, d’altra banda, en el terreny cultural. Els amants del dadaisme quotidià estem d’enhorabona davant la presentació de dos llibres singulars. D’una banda, el poeta català Pere Sousa –sempre inquiet i amb publicacions laterals– presenta Historia ilustrada de DADA, que recull les imatges d’alguns dels protagonistes de l’aventura en forma de fotos i muntatges de l’alemany John Höxter (1884-1938), en una edició comentada pel mateix poeta, que alguns dels seguidors havíem anat seguint per les xarxes socials o en tastos fulgurants. Sousa dota el moviment de vida perquè li parla de tu a tu i no des d’una òptica exclusivament acadèmica. El llibre és el complement ideal a l’estudi de Jed Rasula a Anagrama, editorial implicada en la divulgació del surrealisme des dels seus primers anys. El nord-americà Rasula ens mostra el moviment a través de les seves figures i també capitals artístiques –Zuric, París, Nova York, Colònia, Amsterdam, Hannover i Berlín–, mentre que Sousa també invoca el pas del moviment per Barcelona a través del boxejador Cravan i les múltiples personalitat de Picabia. Tots dos en destaquen les accions desinhibides i el joc com a forma suprema. Tots els herois surten reflectits, des de Breton i Vaché (a la foto), fins a Schwitters, Ball, Arp, Tzara, Richter, Duchamp, Ray, Hausmann, Huelsenbeck, Grosz, i tota la camarilla que van salvar Europa del desastre total del seu temps.