Volem mirades desacomplexades a la cartellera
Als joves prescriptors de Novaveu, ens omple d’orgull veure que durant aquest mes de maig els grans teatres obren les portes a algunes companyies independents. La Companyia Solitària, de qui encara recordem Filla del seu pare, estrena Orsini i ho fa al TNC, amb el que això suposa. A la Sala Beckett trobarem Els ocells, de La Calòrica, que tornen a posar sobre la taula temes actuals, com ja van fer a Fairfly, però des d’una mirada ben diferent.
Els actors joves també són protagonistes. Destaquem molt especialment el retorn al Lliure d’El temps que estiguem junts, de la injustament acomiadada Kompanyia Lliure, i que ja vam condecorar en els Premis de la Crítica. I també els joves talents que continuen ocupant l’Onyric amb el musical Rent i El despertar de la primavera (que han tornat a prorrogar al Teatre Victòria). Joves i companyies independents, tant de bo aquests dos grups continuïn arribant a les grans sales del nostre país.
El podi del mes de maig l’hem votat l’Alba, el Nil, la Sílvia, l’Anna, el Martí, el David, la Maria, la Joana i la Judit.
1
3
2
Un musical electoral
Una alcaldable d’esquerres que s’està fent un caríssim jacuzzi privat; la cap de gabinet del seu opositor, que està embolicada amb ella, i un lampista que potser sap massa coses... El tàndem format per Marc Rosich i Clara Peya ens porta aquest musical electoral, amb tres interpretacions divertidíssimes. Una gamberrada feta amb molt de gust, plena de picades d’ullet i al so de la meravellosa música de Peya.
JACUZZI
Web: www.salaflyhard.com. Fins al 3 de juny
Una boda i Guillem Tell
Orsini és el nom del tipus de bomba que es va utilitzar el 1839 per atemptar al Gran Teatre del Liceu mentre s’hi interpretava un títol líric sobre Guillem Tell. L’aparició d’una Orsini enmig d’una boda un segle després és el que desencadena la nova proposta de La Solitària. Després de la seva adaptació del clàssic Hedda Gabler (amb una pistola com a element final, precisament), la companyia incorpora la interpretació de Míriam Alamany i la direcció de Xicu Masó en una nova proposta que parla de burgesia i lluita social, però també d’aquells relats que ens impedeixen veure la realitat. Una bomba relaciona la poma de Guillem Tell amb una boda. Explosiva coincidència.
ORSINI
Web: www.tnc.cat/ca/orsini. Fins al 26 de maig
De la ràbia al somriure
Escoltant Sílvia Albert Sopale vibrem i revivim quaranta anys de la seva vida com a persona negra que ha nascut i viscut a l’Estat espanyol. La seva experiència i ben pocs elements l’acompanyen mentre reviu fragments de la seva vida, cançons i anècdotes que van de la comicitat a la pell de gallina. Ella, divertida i còmplice, fa evident un país minat de racisme que, segurament, No es país para negras.
NO ES PAÍS PARA NEGRAS
Web: www.salafenix.com. Fins al 24 de maig