Joan Brossa i el seu context

La celebració de l’Any Brossa arriba a l’equador amb la inauguració d’una ambiciosa exposició, el dijous 16 de maig, que es podrà visitar fins al 29 de setembre. La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental 1946-1980 repassa, des del nou espai de la Fundació Brossa, al carrer de la Seca, el sorgiment, l’evolució i les diverses tendències que va tenir la poesia experimental a Europa i a Amèrica durant la segona meitat del segle XX, en el mateix moment en què Joan Brossa creava i desenvolupava el seu llenguatge poètic.

L’exposició, comissariada per Eduard Escoffet, contextualitza la creació de Brossa i relaciona la seva obra amb una galàxia de creadors amb qui l’autor, de manera més explícita o de manera indirecta, va intercanviar influències i experimentació narrativa. I ho fa d’una manera ambiciosa: l’exposició és de les més importants sobre aquesta temàtica, tant des del seu vessant geogràfic (s’hi expliquen i s’hi mostren obres de poetes de tots els racons d’Europa i d’Amèrica), com temporal (s’estén al llarg de més de tres dècades) i per la quantitat d’obres mostrades: més de 200 peces.

L’objectiu és que el gran públic pugui fer una capbussada completa en l’univers creatiu de Joan Brossa i, en general, en la poesia experimental occidental. El període que es recorre en l’exposició, entre els anys 1946 i 1980, és l’etapa en què creadors de tots els racons d’Europa i d’Amèrica exploraven noves vies per fer dialogar la poesia amb altres llenguatges i expressions, i naixien infinitat de grups poètics, revistes, festivals, iniciatives performatives i plataformes de creadors que formaven tota una xarxa internacional d’experimentació i creativitat.

L’exposició es divideix en tres parts. A la paret d’entrada, hi ha algunes obres icòniques d’alguns dels autors més destacats: el mateix Brossa, Salette Tavares, Eugen Gomringer, Marcel Broodthaers, Ronaldo Azeredo, Décio Pignatari i Felipe Boso. A la planta baixa hi ha exposat el gruix del material, amb forma de bosc o de constel·lació que es va expandint de manera laberíntica, i inclou poemes de diversos autors coetanis a Brossa, revistes, documentació i obra original. A la planta superior, centrat en les aliances personals entre els poetes i en els espais de relació, hi ha tot el material referent a revistes, antologies i festivals. Finalment, i com a apèndix, la sala Fregoli acull el Gabinet Brossa, un espai dedicat únicament a Brossa que es podrà visitar durant tot l’any i que anirà canviant durant tot el temps que estigui obert.

Aquest projecte té un doble objectiu: difondre la poesia experimental del segle XX al gran públic i alhora aportar nous elements de reflexió sobre el moviment que actualment es troba en el centre dels interessos de bona part dels museus de tot el món. Així mateix, l’exposició també vol destacar el fet que el primer poema concret el va escriure Eugen Gomringer a Barcelona el 1951. De Gomringer a Brossa, doncs, es vol estendre i entendre tota aquesta constel·lació internacional de poetes que, després de la Segona Guerra Mundial, van voler reconstruir el valor de la poesia amb unes formes obertes i experimentals que tenien en compte els canvis tecnològics i polítics i que volien traspassar tota mena de fronteres, començant per les nacionals i les lingüístiques. Es tracta d’autors que també volien trencar amb la idea de la poesia com a pràctica elitista o inaccessible.

L’exposició convida el visitant a perdre’s en aquest bosc i a explorar-ne els racons, i es vol fer ressò de tot aquest magma d’autors vinculats a distància els uns amb els altres, sense rutes predeterminades ni àmbits tancats, ja que un dels fets singulars de la poesia experimental és justament la llibertat de moviments, els múltiples nivells de relació entre els autors i la gran dificultat per establir caselles i definicions clares.

DAVID MARÍN

dmarin@lrp.cat