la darrera lliçó de josep fontana
Josep Fontana (Barcelona, 1931-2018), l’historiador més brillant i més universal del nostre país, no va deixar de treballar mai. Poc abans de morir, va enllestir la seva darrera obra i, segons explica la directora de l’Editorial Crítica, Carmen Esteban, “ningú va veure el llibre fins que ell va morir: “Em va dir que en publiqués l’última versió que hagués acabat.” Es tracta de Capitalisme i democràcia, 1756-1848. El llibre intenta treure l’entrellat a la paradoxa que sacseja el món actual, on “els governs elegits es cuiden sobretot d’afavorir els interessos de les gran empreses i dels més rics”. I, simultàniament, intenta recuperar “els rastres, negligits per l’erudició acadèmica, d’una altra proposta de democràcia igualitària”; un complement imprescindible per a un historiador que maldava per trobar un missatge optimista per afrontar la transformació del present. Quan va començar aquesta paradoxa? O, dit en paraules de Josep Fontana, “com va començar aquest engany”?
El llibre retrocedeix fins al segle XVIII per trobar un món en procés de canvi, ressegueix l’acció del capitalisme i el triomf de la burgesia amb les revolucions del 1848 i dedica un epíleg final a resumir l’evolució posterior, quan s’ha produït “l’ascens imparable d’un capitalisme depredador”, l’aspecte més espectacular del qual ha estat, a parer de Josep Fontana, “la usurpació al món camperol de la terra i dels recursos naturals, en especial de l’aigua” i “l’augment constant de les desigualtats del món desenvolupat”. A banda del discurs de fons, al llibre es combina el rigor historiogràfic amb el discurs planer, assequible a tots aquells que no estiguin acostumats a capbussar-se en els llibres d’història i, al mateix temps, l’estil incisiu i irònic amb algunes anècdotes aparents. En total, es tracta de 153 pàgines (si exceptuem les notes finals, que inclouen algunes lectures recomanades) que es converteixen en una enorme lliçó d’història, la darrera que va impartir Josep Fontana.