L’oasi del Poblenou, als llimbs

Travessar la porta del recinte de l’antiga fàbrica tèxtil Gal i Puigsech, al carrer Pellaires de Barcelona, al Poblenou, és com trobar-te enmig d’un oasi. Un oasi en el sentit més literal, per la vegetació que cobreix bona part de l’espai, però sobretot perquè està concebut com un autèntic oasi de creació. Aquest espai és des de finals dels anys vuitanta un clúster creatiu, ocupat per més de trenta empreses i uns 300 treballadors del sector del disseny, l’arquitectura, la fotografia, el cinema... Grans projectes han estat pensats i desenvolupats en aquestes instal·lacions que fa trenta anys van prendre el nom de Palo Alto: les escultures de les torres dels Evangelistes que culminaran la Sagrada Família (gràcies a Xavier Medina Campeny), les il·lustracions per a la pel·lícula Chico y Rita (Javier Mariscal) i el disseny interior dels trens AVE (Magma Design). Aquests professionals i molts altres tenen el seu taller a Palo Alto i l’han convertit en un centre de referència.

Són uns 7.000 m² de superfície en planta que esdevenen “un oasi dins de Barcelona”, remarca Maite Machado, directora de la Fundació Palo Alto i qui ha gestionat aquest espai des de fa vint anys. I fins ara, quan un cop acabada la concessió de vint anys, el futur és incert. De fet, la concessió va acabar fa un any i mig, temps durant el qual el clúster empresarial ha estat “als llimbs”, segons el dissenyador Mario Sans, un dels primers impulsors de Palo Alto. Ara, l’Ajuntament de Barcelona ha convocat un concurs per a la concessió d’una part de Palo Alto. Tot i que fins a l’actualitat els professionals del sector cultural ocupaven el 100% del recinte, amb el nou concurs només podran optar a gestionar-ne un màxim del 45%. El 55% restant serà de gestió pública municipal.

La Fundació considera injusta aquesta distribució de l’espai, perquè creuen que fa inviable la continuïtat del projecte que ha transformat la fàbrica en un clúster creatiu únic. Sans està molest: “Es carreguen un model d’èxit”, assenyala. “A partir d’ara no sabem que serà, això, però no pinta gaire bé”, afegeix. Segons el plec de clàusules del concurs, un 30% del recinte –el que ocupen les anomenades empreses tractor, de més de tres anys– serà el gestionat per la concessionària, a més d’un altre 15% que serà una incubadora per a empreses, és a dir, un espai per a empreses noves, que el podran ocupar un màxim de tres anys. La resta del recinte de l’antiga fàbrica serà de gestió municipal.

“Diuen que nosaltres, o qui guanyi el concurs, disposaríem d’un 45% de l’espai, però en realitat només és un 30%, perquè l’altre 15% no dona valor afegit ni nosaltres participem en la selecció de les empreses”, assenyala Mario Sans, que destaca sobretot que les condicions que marquen per renovar la llicència de l’explotació “fan deficitari” el seu manteniment. “Les condicions les marca l’Ajuntament: el preu de lloguer que hem de fixar, els serveis que els hem de proporcionar... Tindrem menys espai i més deures.” “Amb les condicions que es fixen, la fundació no podrà engegar cap projecte cultural ni que s’adreci al barri perquè no sortiran els números”, afegeix Sans.

La finalitat de la concessió és la consolidació del conjunt Palo Alto “com a centre de producció artística i cultural, a l’entorn del disseny i la creació de la ciutat”, segons s’assenyala en el plec de clàusules. El termini de la concessió serà per un període de quinze anys, amb la possibilitat de prorrogar-lo cinc anys més. La concessionària que gestionarà l’ocupació de les naus n’haurà de fixar un preu de lloguer durant els primers dos anys no inferior a 13,20 euros/m², i a partir del tercer any, a 14,78 euros/m². Mario Sans, però, alerta que aquests preus mínims de lloguer segurament hauran de ser més alts: “Es demostra clarament que per mantenir l’espai no n’hi haurà prou amb aquest preu.”

La intenció de l’Ajuntament és que part del recinte es quedi per al barri, però la Fundació Palo Alto considera que no tenen cap projecte previst: “Es reserven el 55% de l’espai i no tenen cap projecte. No el tenien abans i en aquest any i mig, tampoc”, diu Maite Machado, que també critica el procés participatiu que ha engegat el consistori, poc transparent i poc representatiu del barri. “L’Ajuntament pot fer el que vulgui aquí, perquè l’espai és seu, però és trist que ni tan sols aprofitin l’experiència d’un projecte d’èxit, i que ha estat capdavanter, sobre com rehabilitar i donar contingut a un espai com aquest”, lamenta Mario Sans.