Teatre

ANNA CANDELAS

DIRECTORA DE MÀRKETING

“La nostra indústria no té prou força”

TRAJECTÒRIA
“Dagoll Dagom té 45 anys de trajectòria, i molts espectadors ens recorden de quan ens van venir a veure amb l’escola. És emocionant”
AUTOBUSOS
“És una experiència completa. Implica sortir amb un grup de gent a passar el dia, visitar Barcelona i... anar al teatre”
ACCIONS
“Vam convidar el públic a fer una ‘masterclass’ per cantar i ballar ‘Corrandes d’exili’ com la companyia”

El seu objectiu és aconseguir públic? Fins a quin punt és una feina creativa crear els ítems d’interès i buscar els grups adequats.
Aconseguir públic no és l’únic objectiu d’aquesta feina. I de fet, sí que pot ser una feina molt creativa, perquè el que fem és explicar un projecte, una història, una aventura... Comunicar els valors que es volen transmetre, crear interès a les persones perquè vinguin a veure l’espectacle. És molt més que vendre un projecte, és crear interès, il·lusió i ganes perquè el públic esculli aquest espectacle i hi inverteixi temps i diners.
El públic és com el vestuari: s’ha de buscar en un lloc o en un altre, segons el color que transmeti el projecte...
Cada projecte és diferent, i una de les tasques més interessants d’aquesta feina és adaptar-se als grups de gent. Val a dir que a Dagoll Dagom sempre fem espectacles per a tots els públics, així que el més important en aquest cas, és la manera com et comuniques i el que expliques a cada grup de persones. És interessant buscar vies diferents per comunicar el mateix projecte. Els mitjans que s’utilitzen, el to, el contingut... Cada grup de persones valora uns trets de l’espectacle concrets, i aquí hi ha la nostra feina. Adaptar-se als gustos i imaginar què és el que poden trobar més atractiu cada grup de persones per cridar el seu interès.
Quin paper es dona a les prèvies i a les crítiques per difondre l’espectacle?
Les prèvies són unes funcions molts importants. Serveixen per fer un primer cara a cara amb el públic, les primeres sensacions, les primeres crítiques... Nosaltres sempre intentem omplir les funcions prèvies, per captar les reaccions i intentar que es creï un boca-orella entre els que ja han vingut i els futurs espectadors. A més, escoltem les opinions dels espectadors perquè encara som a temps d’acabar de fer alguns canvis o retocs de l’espectacle. Les crítiques també tenen un paper crucial a l’hora de difondre l’espectacle. Si podem tenir crítiques ben d’hora, la campanya per a l’estrena agafa més força. I ens interessen des de les crítiques del públic fins a les crítiques dels periodistes.. De fet, nosaltres donem importància a les dues, ja que també les podem utilitzar com a eina de comunicació per a la campanya I sí, les crítiques dels periodistes donen una seguretat, com un certificat que aquell espectacle està bé.
Són eficaces les campanyes de cartells, busos..., o per fer-se veure són més eficaces les pantalles de TMB? Els diaris són publicitat de prestigi, avui?
Tot és eficaç i com més, millor. Si pots fer una campanya molt completa, fantàstic! Però cada espectacle és diferent, i també és veritat que depenent de l’espectacle funcionen més uns suports que d’altres. Actualment, estem en època de canvis i novetats tecnològiques, i sovint surten noves maneres per publicitar-nos i ens hi hem d’anar adaptant. Els diaris han estat sempre una publicitat de prestigi, però sí que és cert que ara mateix tota la publicitat està canviant molt en aquests mitjans. Els mateixos diaris es reinventen i aposten molt per la versió digital, per exemple.
Us heu trobat amb idees sorgides de la crítica que podien obrir noves possibles tipologies de públic?
No ben bé... perquè en el cas de Dagoll, com deia, els espectacles són per a tots els públics. Molts cops, però, amb la crítica sí que ens adonem de coses que no havíem imaginat que a la gent els semblarien gaire rellevants.
Dagoll Dagom s’ha caracteritzat, fins ara, per aconseguir omplir autobusos de gent d’arreu cap a Barcelona. Es pot repetir d’un any per a un altre, si els espectacles van canviant?
Dagoll Dagom havia fet gires pel territori amb quasi tots els seus espectacles. De fet, només alguns dels últims espectacles no n’han tingut i han procurat arribar d’una manera o d’una altra a la gent de Catalunya. Amb Scaramouche, per exemple, ens vam apropar a diferents pobles per explicar el projecte i fer-los un petit tastet, ja que no podíem anar de gira. La companyia sempre ha estat a prop dels pobles, i per això també s’organitzen autocars i grups per venir a veure l’espectacle a Barcelona. Pels grups també és una experiència més completa que anar al teatre. Implica sortir amb un grup de gent a passar el dia, visitar Barcelona i... anar al teatre. Es repeteix any rere any, ja que ho tenim comptabilitzat i ens funciona molt bé.
Tenir la marca Dagoll Dagom és una garantia de qualitat i de saber què es trobaran.
Sí, la veritat. Amb una trajectòria de quaranta-cinc anys com la que té Dagoll Dagom, és fàcil que la gent ens conegui o ja sàpiga una mica què es pot trobar o l’estil dels espectacles. Són moltes les persones que ens recorden per espectacles com Flor de nit, Glups! o Mar i cel. Molts ens diuen que recorden que havien vingut amb l’escola a veure els nostres espectacles. És molt emocionant.
‘Maremar’, en canvi, va fer un salt generacional. Com es va treballar això pel que fa al públic?
Maremar segueix sent un espectacle per a tots els públics. No va encarat només als joves, perquè els ingredients essencials de Maremar són: Dagoll Dagom, Shakespeare i Lluís Llach. Molts joves potser no coneixen alguns d’aquests ingredients o fins i tot els repel·lia una mica a l’hora de venir. Potser sí que el llenguatge que s’utilitza en l’espectacle és més proper al jovent, però tampoc es distancia de la resta de públic. Crec que, com en tots els espectacles de Dagoll Dagom, hi ha coses que connecten amb persones de cada edat, i així és el millor.
Dagoll Dagom té molt treballat el tema de les sessions escolars.
Des de fa molts anys, Dagoll Dagom fa sessions especials per a estudiants en horari escolar perquè puguin venir les escoles. Per tant, l’espectador no s’acostuma a trobar envoltat de joves. Tot i així, tampoc passaria res perquè en les funcions escolars, els joves es comporten molt bé. Les funcions escolars a nosaltres ens funcionen moltíssim. Les de Maremar es van omplir amb molta antelació. De fet, nosaltres fem una guia didàctica que passem a totes les escoles que venen perquè puguin treballar l’obra abans i després de venir a veure l’espectacle. Quan venen, ja saben el que aniran a veure i ja han treballat alguns factors de què parlem a l’espectacle o del teatre en general. Això els crea un interès i, tot i que amb Maremar vam patir una mica al principi perquè no sabíem com respondrien, ha estat una bona experiència, com sempre. Les funcions escolars són molt especials, intenses i agraïdes.
Amb ‘Scaramouche’ vau fer accions espectaculars per seduir el públic, com ara aprendre a fer servir el floret. Amb ‘Mar i Cel’ es pujava el públic al barco perquè s’hi fessin fotos. També els hi feieu un «Tibidabo», no? Quina acció atractiva vau pensar per a ‘Maremar’?
Sí, la companyia sempre intenta fer accions que interpel·lin el públic i els seguidors. En el cas de Maremar,vam fer uns assajos oberts en tres moments diferents. Un a l’inici de tot, quan encara no hi havia gaires escenes muntades i tot era molt nou, a la sala d’assaig. Un altre quan vam entrar al Teatre La Sala de Rubí, on ja vam muntar tota l’escenografia i la part tècnica. I per acabar, en l’assaig general que vam fer al Teatre Poliorama el dia abans de començar les funcions prèvies. Abans de veure l’assaig els explicàvem en quin moment del procés estàvem, què es trobarien... i en acabar cada assaig parlàvem amb ells i ens deien com ho havien vist. Això també ens va servir per veure com es podia rebre l’espectacle. Una altra acció que vam fer, en aquest cas, amb escena 25, va ser una trobada amb el Jofre Borràs (ajudant de direcció) amb un grup d’uns 60(crec) joves. El Jofre va poder explicar, a peu d’escenari, com havia estat tot el procés del muntatge i els joves van poder preguntar tot allò que volien. La més atractiva va ser un concurs que vam fer per guanyar una masterclass amb l’Andreu Gallén (director musical) i l’Ariadna Peya (direcció coreogràfica). Vam penjar la partitura d’una cançó de l’espectacle, els concursants s’havien de gravar cantant (individualment o en grup) i els vídeos més votats van ser els guanyadors de la masterclass. Durant un matí, a la sala d’assaig del Poliorama, unes trenta persones, crec recordar, van poder venir i muntar el número Corrandes d’exili, cantant i ballant, igual que la companyia.
‘Maremar’ tornarà d’aquí a un any. Programar amb tant de temps treu frescor a la proposta. Sent molt optimistes, hi hauria el perill que l’ítem principal de l’obra (els exiliats) desaparegués, es resolgués...
El tema dels exiliats, malauradament, tampoc era una novetat la temporada passada, és una problemàtica que fa anys que dura. Tant de bo, la temporada que ve ja no existeixi aquest problema! Nosaltres ja ho firmem! Però creiem que no s’haurà solucionat, encara. I si fos així, creiem que no seria gens dolent recordar el que ha passat i seguir fent aquesta feina de conscienciació que tanta falta fa.
Trobar públic nou és molt complicat, però també ho és fidelitzar-lo.
Fidelitzar el públic és importantíssim. Són les persones que ja han apostat una vegada o més per tu, que ja et coneixen. És important tenir les seves dades, analitzar els seus gustos, saber el que els pot agradar o no i informar-los depenent de tot això. Una manera de fidelitzar els espectadors i seguidors de Dagoll Dagom també és comunicar-los les novetats, fer sortejos, descomptes... una mica com a tot arreu. Però una part molt bonica de Dagoll és recordar tots els espectacles o actors i actrius amb molta trajectòria de la companyia. A la gent li agrada recordar els nostres espectacles perquè els lliguen a un moment, una època... Possiblement, algun dels discos dels nostres espectacles els ha acompanyat durant una temporada de la seva vida, i això no té preu.
L’oferta de les entrades és un element que sempre juga a favor de fer més accessible l’entrada de públic. A Barcelona, els preus dels musicals són molt més barats de mitjana que a Madrid. Això compromet la producció, no?
Sí, a Barcelona els preus són més barats. Aquí diem que fem teatre comercial, però per contribuir a la cultura. Més que preus “barats”, nosaltres diem que tenim preus “socials”. A tots els espectacles plantegem una sèrie de tarifes per a diferents grups. Per exemple, les funcions escolars que fem per als joves tenen un preu quasi simbòlic, perquè el que ens importa és que els joves puguin anar a veure teatre, que els centres educatius apostin per fer sortides culturals i que tinguin l’oportunitat d’assistir a un musical com els que ofereix Dagoll Dagom, que potser no es podrien permetre sense aquesta oportunitat. També tenim descomptes per a joves en la resta de funcions, per a la tercera edat, per a grups, per a diferents col·lectius...Intentem que el màxim nombre de persones ens puguin venir a veure, que el preu no sigui un obstacle. A Londres i Nova York això no existeix, perquè allà el teatre forma part d’una indústria clara, forta. Aquí aquesta indústria no té força, és més la voluntat de voler contribuir a la cultura del país.

JORDI BORDES

jbordes@elpuntavui.cat

de perfil

Li agrada passar desapercebuda entre els mitjans de comunicació. Alhora, és molt empàtica amb el públic per a qui munta activitats originals. S’interessa perquè no es desaprofitin aquests privilegis. Exemples? Amb Scaramouche van muntar una classe d’esgrima entre alguns espectadors. Amb Maremar van muntar una masterclass amb els directors per convertir els espectadors en intèrprets de la troupe en el tema Corrandes d’exili. Reconeix la dificultat de fidelitzar el públic, tot i que alhora admet que la trajectòria de Dagoll Dagom és una variable ben valorada.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor